Aquest migdia, el president de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Josep Maria Pla, ha anunciat la ferma voluntat de renunciar al seu càrrec demà davant del síndic general. "El que hem detectat des del comitè directiu és que s'havia perdut la confiança, i com a president de l'Institut m'ha semblat que havia de fer alguna cosa per canviar aquesta situació, perquè així, l'Institut no podia complir el seu objectiu i assolir el seu rol", ha explicat Pla en declaracions als mitjans. Sent, per una banda, aquesta falta de confiança i, per l'altra, una reducció del 30% del pressupost destinat a l'INH, els principals motius pels quals el president ha decidit prescindir d'un càrrec de màxima responsabilitat en un tens ambient generat per la problemàtica de l'habitatge.

Pla també ha exposat que considera que des de Govern "ha canviat la visió amb la qual s'encarava l'Institut i el seu rol. El que era la visió inicial, ja no era la que hi havia ara". Per aquesta mateixa raó, el directiu ha cregut que "calia canviar aquesta situació". 

La reducció del pressupost també ha marcat, en gran part, la decisió de Pla, perquè "els projectes que volíem tirar endavant no són possibles. Alguns els ha assumit directament Govern, i altres, com el desenvolupament d'una àrea d'estudis des d'una òptica d'habitatge, amb les dades que genera Estadística, s'han aturat", ha manifestat el director. 

D'altra banda, Pla ha retret el fet d'haver sentit determinades acusacions envers la feina feta per l'INH, unes afirmacions que ha refutat exposant que des de l'Institut "hem fet la nostra tasca tan bé com he sabut, hem mantingut els canals de comunicació sempre oberts, però ha arribat un moment que l'Institut estava bloquejat". Un fet que ara, amb la renúncia al càrrec, obliga a Govern a "replantejar quin és el rol que ha de tenir", el que va lligat a "la selecció d'una persona per assumir aquest rol". Aquesta situació esdevé un punt d'inflexió a l'Executiu i "un punt positiu per a l'Institut", ha declarat el directiu. 

Així, amb plena voluntat de respondre a les acusacions de no complir amb les seves tasques, Pla ha posat en relleu que "l'Institut ha de tenir una nova empenta". A més, a banda de reconèixer que "tenim menys inscripcions al registre, i això pot ser perquè per sort hi ha menys persones que ho necessiten, o perquè la població es pensa que només hi ha 20 habitatges i que no serveix de res inscriure's al registre, que això no és cert", ha validat també el fet d'haver-se focalitzat en "tirar endavant les nostres tasques" i no tant en "segurament comunicar-les".

LA CONJUNCIÓ DE LES ELECCIONS I LES PRÒRROGUES

En el marc d'aquesta compareixença, el futur exdirector ha posat de manifest la possibilitat de "polititzar encara més el tema de l'habitatge", ja que l'any 2027 hi haurà eleccions generals i potser "hi hagi una conjunció de l'acabament dels contractes i les eleccions generals".

Una coincidència de dos elements que "porta tensions molt grans, sobretot si la situació de dificultat a l'accés a l'habitatge continua o empitjora". Un possible panorama que Pla considera que s'ha d'anticipar perquè si no es troba una solució a temps, pot tenir malauradament "greus dificultats a escala social". 

Tanmateix, la proposta que es fa és "equilibrar els drets de les parts - arrendatària i arrendadora -, i reconèixer que la situació actual genera dificultats a les dues parts", i la seva conseqüent solució és "reconèixer el dret a la part arrendatària, que és que els increments del lloguer no siguin arbitraris, a més de reconèixer el dret de la part que fa la inversió i posa a disposició l'habitatge per generar un rendiment mínim". Un pla que beu de propostes implementades a Suïssa, segons ha informat Pla.