• Els interventors dels set comuns estableixen uns criteris objectius per determinar els costos dels serveis

Bartumeu en l'acte de signatura de la Carta Europea de l'Autonomia Local a Estrasburg amb Thorbjørn Jagland Foto: JACQUES DENIER

Els mandataris comunals continuen en la reafirmació de que ha de ser la totalitat dels articles de la Carta Europea d'Autonomia Local la que ha d'assignar-se amb l'adhesió d'Andorra a aquest conveni signat a Estrasburg el passat 27 d'octubre. Per aquest motiu van demanar a Lluís Manuel Alonso, catedràtic de dret financer i tributari, un informe sobre l'adequació a la Constitució d'aquesta carta. Ara ja tenen el dictamen d'aquest expert que diu que no hi ha cap indici d'inconstitucionalitat en cap articulat de la carta, com es va fer referència per part del Govern, a l'excloure punts de l'article 9 que parlen dels recursos financers dels ens locals. Amb aquest dictamen a la mà, els cònsols volen presentar-lo al Consell General i als grups parlamentaris.

Aquest va ser un dels acords presos ahir en la reunió de cònsols, en la qual també es van tractar altres assumptes com l'establiment d'uns criteris objectius i una única metodologia per calcular els costos dels serveis i així disposar d'unes línies conjuntes per establir el que seran les taxes i després els preus.

Pel que fa a la Carta Europea d'Autonomia Local, els cònsols tenen previst fer arribar l'informe i dictamen d'Alonso al Consell General i també als grups parlamentaris. Segons el catedràtic no hi ha cap indici que cap article de la carta sigui inconstitucional. L'aprovació d'aquest conveni europeu «es troba en tràmit parlamentari, per això és ara el Consell General qui té la feina de ratificar-ho», va explicar la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, com a portaveu dels set mandataris comunals.

Els punts que des del Govern es volen excloure d'aquesta conveni, segons els cònsols, són els de l'article 9 de la carta que fan referència als recursos dels ens locals que han de ser proporcionals a les competències previstes per la Constitució, així com que la protecció dels ens més febles ha de preveure procediments de compensació financera, que els ens locals han de ser consultats sobre les modalitats d'adjudicació dels recursos redistribuïts i que, amb la finalitat de finançar les despeses d'inversió, els comuns han de tenir accés al mercat nacional de capitals.

INTRODUCCIÓ DE COSTOS ESTàNDARDS / Els interventors dels comuns de la capital i de Canillo van presentar ahir una proposta de metodologia per al càlcul dels costos dels serveis públics. Amb aquesta proposta es pretén que els interventors dels set comuns tinguin els mateixos criteris objectius per calcular els costos dels serveis, que els servirà per marcar les taxes, tot i que després cada comú tindrà llibertat de posar el preu públic que políticament decideixi. Paral·lelament a aquesta metodologia també «s'ha introduït un costos estàndards per poder calcular aquests serveis que es refereixen al preu de qüestions com la matèria primera, que tindrà una bona utilitat per a l'Administració», segons va manifestar Josep Pintat, cònsol de Sant Julià, també com a portaveu dels mandataris comunals.

La intenció de tot plegat és unificar els preus del serveis públics de totes les parròquies i saber si hi ha costos sobredimensionats, tot i que cada comú tindrà la llibertat de posar el preu que determini. «La voluntat és acostar-los al preu real», va explicar Pintat.

Per altra banda, en la propera reunió de cònsols es preveu lliurar el text de la proposta de proposició de llei qualificada d'organització i funcionament dels comuns. Fins el 31 de desembre tots els comuns poden presentar les esmenes al secretari de la reunió perquè les inclogui en el text.

Aquestes esmenes presentades ja per alguns comuns es refereixen a qüestions més de matisos que de contingut, segons va explicar Ferrer. Aquesta llei pretén donar unes garanties més consistents a les minories comunals, oferint recursos materials en els mateixos comuns, com un despatx amb ordinador per poder exercir la seva funció amb les millors condicions. Ferrer va explicar que el text de la proposició de llei pretén sobreposar el reglament de funcionament dels comuns actual que data de 1993, amb la proposta del Partit Socialdemòcrata que ja presentava en el seu programa electoral.

Per a més informació consulti l'edició en paper.