Les reaccions per part dels grups parlamentaris a l'estudi d'impacte sobre la UE encarregat per Andorra Endavant al bufet Gide han estat diverses. D'una banda, des de Concòrdia, un dels grups més crítics amb l'Acord negociat per l'Executiu, han destacat la importància de fer un bon estudi sobre el possible impacte que tindrà envers la Constitució i les lleis andorranes.

El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha considerat que «és evident que hi ha aspectes positius, com per exemple en la lliure circulació de persones o en la facilitat per a les empreses del país per sortir fora, però també hi ha riscos molt reals». Aquí Escalé ha destacat «tres aspectes rellevants a estudiar que posen en dubte el que ha estat dient Govern les darreres setmanes». El primer punt que preocupa a Concòrdia és l'efecte que tindrà l'Acord sobre la fiscalitat directa, sobretot en l'impost de societats que, segons el que va exposar Benoit Le Bret, acabaria pujant fins al 15%. És, segons el parlamentari, un aspecte que cal analitzar amb més profunditat. En segon lloc, hi hauria el sistema de quotes i la declaració d'antecedents penals. Sobre aquesta darrera qüestió, des de Gide, «van deixar clar que desapareixeria ja que no és de conformitat amb el dret europeu», ha explicat Escalé. A més, sobre el sistema de quotes «es preveu un creixement incremental constant de la població i això pot suposar un problema tenint en compte l'escala demogràfica d'Andorra». I el tercer punt són les inversions. El president del grup parlamentari de Concòrdia veu amb preocupació que el Govern expressi que «en projectes com l'arribada del tren a Andorra tindrem accés a nous mecanismes de finançament de crèdit, quan l'Acord no en preveu cap, i la participació en programes europeus ens la faran pagar».

A més, un altre dels punts que preocupa a l'oposició és precisament que sigui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui acabi decidint sobre l'aplicació del dret comunitari a Andorra. «Adoptarem 50 anys de dret comunitari i pot ser que ja hi hagi contradiccions ara, però a mesura que la UE vagi aprovant noves normes també les haurem d'anar adoptant, sense poder-les decidir directament», ha recalcat Escalé.

La líder d'Andorra Endavant, Carine Montaner, qui va contractar Gide per a l'estudi d'impacte, ha ressaltat els punts més conflictius de l'Acord segons Benoit Le Bret com la fi de la immigració selectiva, ja que «un resident passiu de la UE no haurà de posar 600.000 euros per venir al país i no tindrem tampoc els llindars mínims de reagrupament familiar».
Sobre el tema fiscal, Montaner ha destacat les paraules del redactor de l'estudi, qui «amb la seva experiència les veu venir i va explicar que en un paràgraf del text de l'Acord es deixa entreveure que la fiscalitat canviarà en un futur».

Des del partit socialdemòcrata s'han mostrat prudents, «no hem tingut accés a l'estudi d'impacte, només les conclusions de qui l'ha treballat», ha explicat Judith Casal. Considerant que les declaracions de Le Bret tenen un punt de subjectivitat, Casal ha posat èmfasi en el fet que la conclusió «més raonable» va ser «que cadascú faci la seva anàlisi individual a l'hora d'emetre el seu vot en funció de les seves expectatives».

La socialdemòcrata ha posat en relleu que per la seva formació política no es tracta d'un projecte de partit, sinó de país, posant com a exemple «projectes antagonistes com el de PS i DA» per exemplificar unió més enllà de colors.

Finalment, el president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, ha manifestat que «van faltar elements que consten a l'Acord», i ja que es portava a un expert s'hagués pogut explicar més punts i fer una valoració de tots els elements. «La impressió que em va donar és que van donar possibilitats i hipòtesis, i no ho van acabar de lligar i concretar», ha apuntat Jordana.