El medi ambient i l’hàbitat natural tenen molt a veure en les al·lèrgies respiratòries i el seu desenvolupament, en especial, a les d’Andorra, un país on predomina la naturalesa, la muntanya i la vegetació. Avui en dia, les estadístiques dictaminen que el 20% de la població pateix algun tipus d’al·lèrgia respiratòria, una dada que l’al·lergòleg Agustín Sansosti assegura que «va en creixent». A més, aquest número podria ser una mica superior en el cas dels infants del Principat, el qual podria arribar a ser d’un 23%. L’especialista ha detallat que en els últims anys ha percebut que les al·lèrgies comencen en una edat més precoç: «Tenim nens petits a la consulta que ja tenen símptomes d’al·lèrgia i les proves surten positives».

Sansosti també apunta que hi ha un component ambiental que s’ha de tenir en compte, ja que el canvi climàtic, les altes temperatures i l’efecte hivernacle estan provocant que les plantes generin molts més pòl·lens, amb una quantitat molt superior, i que s’allarguen molt més en el temps. A Andorra, predominen les al·lèrgies al pol·len del bedoll, el freixe, l’avellanar, la gramína i l’artemísia.

El pol·len pot ser reconegut com una substància al·lèrgena per al sistema immunitari d’un individu, i amb el contacte amb aquest, es desencadenen una sèrie de reaccions immunològiques en l’interior de la persona que donen com a resultat uns símptomes de mal estar. Aquests variaran segons la persona i el fenomen al·lèrgen, però els símptomes s’aproximen als d’un constipat de llarga durada i sempre en les mateixes d’èpoques de l’any, provocant picor i llagrimeig als ulls, taponament mucós del nas, i una alta freqüència d’esternuts, a més d’un cansament general i de poca energia.

Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb una testimoni que pateix al·lèrgia i va optar per vacunar-se mensualment en contra la gramína. La Mireia Nogué és una jove andorrana que durant un viatge al Regne Unit va començar a tenir símptomes d’al·lèrgia: «Jo no havia tingut mai al·lèrgia, i un any vaig passar les vacances allà i em vaig posar molt malalta». En tornar al Principat, els símptomes van desaparèixer i no va tenir cap més problema, fins que un any més tard se li van començar a inflar els ulls: «Vaig anar al metge i em van donar un antihistamínic, el qual no feia res i em feia venir molta son. Vaig tornar al metge i em van acabar derivant a l’al·lergòleg», explica. 

Un cop va tenir la visita amb l’especialista, li van detectar al·lèrgia a la gramína i a alguna altra planta. Després de consultar-ho amb els metges, van estudiar la possibilitat que es vacunés mensualment contra la gramína: «Em vaig vacunar durant quatre anys, cada 30 dies. Cada any feia una visita a l’al·lergòleg, em feien tota la revisió i el seguiment, em receptava les vacunes i després jo anava al centre de salut a posar-meles». Al cap d’un temps van decidir aturar les vacunes per veure com havia evolucionat, i tot i que en un inici tot anava bé, durant l’estiu la Mireia es va tornar a trobar malament, encara que es pensava que només era un refredat perquè durant la primavera s’havia trobat bé. Després d’una visita al pneumòleg, li van confirmar que era al·lèrgia i li van donar un tractament de xoc durant set dies: «Va ser brutal, em va passar totalment». 

Durant la pandèmia de la Covid-19, la testimoni explica que va ser una temporada en que no va tenir cap al·lèrgia a causa d’anar amb mascaretes: «És l’únic any que no m’he hagut de medicar ni una sola vegada». Així i tot, l’any després de la Covid va tornar a tenir uns forts atacs d’al·lèrgia: «Vaig tornar a l’al·lergòleg i em va dir que em faria un tractament prestacional». La Mireia va començar el tractament el gener del 2023 i es va vacunar durant sis mesos, passant una molt bona temporada. Després l’al·lergòleg li va proposar una altra pausa de les vacunes per veure si havia agafat els anticossos i no tenia al·lèrgia: «Ara estic en aquest punt. De moment jo no he notat absolutament res», explica.

En aquest sentit, Sansosti exposa que hi ha diferents teories que parlen sobre l’augment de les al·lèrgies, com per exemple la teoria de la higiene. L’especialista explica que aquesta teoria se centra en la qualitat de vida que està tenint la persona, la qual, depenent com sigui, fa que el sistema immunitari estigui més desentrenat. «El sistema immunitari, en comptes d’estar atent a protegir-te dels gèrmens, està muntant una sèrie de defenses contra coses que no són nocives, com poden ser els pòl·lens, les plantes, els àcars del pols o els animals», afirma l’l’al·lergòleg 

Seguint aquesta línia, Sansosti explica que també s’està parlant molt sobre com l’alimentació pot influir en aquesta casuística: «La qualitat i la variabilitat de l’alimentació d’avui en dia afectaria la flora digestiva i estaries generant un conjunt de gèrmens que podrien generar una inflamació a l’organisme, la qual potenciaria el desenvolupament de certes malalties com pot ser l’al·lèrgia». Per aquest motiu s’està treballant per saber quina alimentació es podria modificar per promoure una flora digestiva més antiinflamatòria.

«Vaig notar molta millora, vaig passar a tenir zero al·lèrgies», detalla la Juanita Zamora, una testimoni que després de patir unes fortes al·lèrgies va decidir intentar una tècnica de la medicina xinesa, la qual consistia precisament en una dieta alimentària: «No prenia res de làctics, cereals i sucre». La Juanita va estar vuit mesos fent aquesta dieta i durant aquest temps va deixar de tenir símptomes: «Vaig deixar els antihistamínics quan vaig començar amb aquesta alimentació. No em feien falta, no tenia cap símptoma», apunta. Ara farà uns mesos que la Juanita va deixar aquesta dieta, ja que la seva feina no li permet seguir-la al complet: «Ara he deixat aquesta alimentació per coses de temps i sí que noto que em comencen a picar els ulls».

Així i tot, i de cara l’al·lergòleg ha recomanat tot una sèrie de consells per a aquelles persones que pateixen al·lèrgia: «S’ha de tractar de portar una alimentació més possible saludable, tot i que el ritme de vida d’avui en dia és tan complicat que a vegades és difícil portar una dieta saludable». I és que segons Sansosti, l’augment actual de les al·lèrgies respiratòries serà un afer que continuarà a l’alça en els pròxims anys: «Si tenim en compte les dades actuals, es calcula que de cara al 2050 el 50% de la població tindrà algun tipus d’al·lèrgia». .