La creença de la immortalitat des del punt de vista de la fe és totalment vàlida i defensada. Si més no, des del camp de la religió també es deixa pas al punt de vista científic, «ens agrada el diàleg entre la fe i la ciència, no ens tanquem al camp de la fe», va explicar mossèn Ramon Sàrries ahir. Per aquest motiu, des de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra van convidar al doctor i cirurgià Manuel Sans Segarra a participar en la sèrie d’activitats quaresmals, que se celebren des de fa 50 anys, amb l’objectiu d’impartir una conferència que tracti el tema des d’una visió més científica. Així, el doctor presentarà avui la ponència Som realment immortals? a les 20.30 hores al centre de congressos d’Andorra la Vella.

El doctor i també excap del servei de cirurgia de l’hospital de Bellvitge va detallar que des de la seva professió com a cirurgià es regeix pel «mètode científic i cartesià» i que la tasca de la ciència és demostrar tot allò que és «objectiu i mesurable». Dins d’aquest àmbit es considera i es confirma que no hi ha vida quan hi ha mort física, ja que «suposa la mort de totes les nostres cèl·lules, entre elles les més sensibles que són les neurones i en morir aquestes cèl·lules cerebrals, desapareix l’activitat mental», va explicar el doctor.

No obstant des de la seva experiència en el món de la medicina, en nombroses ocasions va concretar que ha tingut pacients que ha hagut de reanimar «en mort clínica, amb parada cardíaca, sense reflexos, ni activitat mental». En els casos que els ha pogut recuperar, el cirurgià assegurava que els pacients li han manifestat una «sèrie de vivències molt especials» i «que coincideixen en el temps que clínicament estaven morts». A partir d’aquests esdeveniments, el van motivar a conèixer i investigar els motius d’aquestes experiències.

Així mateix, des del mètode científic «no hi ha cap explicació» i ha hagut «d’anar a una disciplina que és la física quàntica», va detallar el doctor, que gràcies a les seves bases ha trobat la justificació als fenòmens que li han explicat els seus pacients. Va poder constatar que «tenim la ment amb totes les activitats mentals, que és d’alta freqüència, i després tenim una consciència que perdura a pesar de la mort clínica i que és eterna», la qual cosa va de la mà amb el punt de vista religiós. Així el marc de la conferència d’aquest dijous servirà per exposar totes aquestes explicacions que ha pogut descobrir i que tenen aquesta base científica.

El temor a la mort ve conduïda per l’ego, «que depèn del materialisme del cos físic» que arriba a desaparèixer amb la mort d’aquest, «per aquest motiu tenim por a la mort, perquè suposa la fi de la nostra existència», va assenyalar Sans. Dins d’aquesta paüra, el doctor va detallar els quatre motius: perquè el salt de la vida de la mort «és dolorós, molest, angoixant i de gran soledat». També pel desconeixement sobre què hi ha després de la mort, «no hi ha res que angoixi a l’ésser humà com afrontar una situació que no pot controlar». L’abandonament dels éssers humans. I finalment perquè hi ha un «instint de conservació tremendament potent», segons Sans.

Finalment, tornant a l’experiència del cirurgià, els pacients que han pogut arribar a conèixer l’altre costat, li han assegurat que hi ha una llum en la qual arriben a un estat d’harmonia, pau i plaer. A més aquestes persones, «tenen una sensació claríssima quan surten del cos i des d’una posició elevada veuen tot el que està passant», són testimonis del que passa i, més tard, el doctor ha pogut comprovar i validar que són vàlides, informa l’ANA.