PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La fiscalitat s’hauria de resoldre sense «perjudicar al contribuent»

Els governs són els que s’haurien de posar d’acord

Per El Periòdic

Una imatge de la conferència ‘Espanyols residents a Andorra. Prevencions i riscos fiscals al 2024’.
Una imatge de la conferència ‘Espanyols residents a Andorra. Prevencions i riscos fiscals al 2024’. | A.C.

La sala d’actes d’Andbank va acollir ahir la conferència ‘Espanyols residents a Andorra. Prevencions i riscos fiscals al 2024’, a càrrec d’Stella Raventós, especialista en fiscalitat internacional, i Maika Nin, sòcia-directora de l’oficina d’Addwill a Andorra. La finalitat de la conferència va ser explicar com funciona el tema de la fiscalitat per espanyols residents a Andorra. Durant la xerrada, Raventós va assegurar que no és un tema nou, però cada vegada s’incrementa més el problema que suposa.

Un dels punts que va destacar Raventós a la conferència va ser que quan es parla de relacions fiscals entre dos estats, qualsevol controvèrsia entre països l’han de resoldre entre ells sense perjudicar al contribuent: «Perquè realment l’únic que volen és quedar-se els diners». L’experta va detallar que, per aquest motiu, els convenis tenen «clàusula de procediment amistós». Tot i així, l’experta en fiscalitat va apuntar que, en aquest cas, «les dues administracions s’han de posar d’acord i donar una resposta al contribuent».

Tanmateix, Raventós va assegurar que el principal conflicte d’un tema de fiscalitat en persones residents a Andorra, es dona perquè «no hi pot haver una doble imposició sobre una persona [...] S’entén que les relacions vitals dels propietaris són on està més integrat aquell contribuent».

D’altra banda, la ponent va explicar que quan es parla de «la planificació fiscal, abans s’entenia que es parlava de pagar impostos o per pagar els mínims possibles», però «ara la planificació fiscal és per no pagar més del qual correspon».

Finalment, Raventós va incidir en una de les recomanacions més importants, que està adreçada sobretot a persones amb certa capacitat econòmica i aquelles interessades en la fiscalitat, i és que aquell trasllat de residència no sigui fictici. En primer lloc, va assegurar que el més recomanable pels propietaris és «que es treguin de sobre els béns que tinguin a Espanya i s’emportin els diners al país de residència». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT