La sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany va acollir ahir la taula rodona titulada ‘Els reptes de l’habitatge a Andorra’, que va reunir a la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, el president de l’Institut Ostrom, Pau Vila, la representant de l’AGIA, Sandra Cano, el representant de l’APBI, Antoni Bea, i el representant de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Institut Ostrom i el partit Liberals d’Andorra. L’acte també va comptar amb diverses personalitats de l’escenari polític andorrà de tots els colors, que van assistir per tal de reflexionar envers la problemàtica, conèixer anàlisis de les arrels de la situació actual i escoltar noves propostes per tal d’arreglar la situació.

El president de l’Institut Ostrom de Barcelona, va fer unes declaracions ahir a la premsa abans de començar la taula rodona en què va declarar que, des de la seva experiència com acadèmic en el Think Tank català, han avaluat la mateixa problemàtica a Catalunya i a escala internacional, avaluant diferents escenaris i analitzant diversos models.

Segons Vila, «és un problema de fons bastant compartit arreu i no una qüestió de determinats indrets», causat per temes de dinàmiques de creixement poblacional i èxodes rurals cap als nuclis urbans, per exemple. Aquests fets han «provocat un desequilibri entre oferta i demanda, per tant, els reptes normalment van vinculats a com fem l’assignació d’una oferta d’habitatge limitada a una demanda creixent». El president esmentava que, una forma de fer aquesta assignació és monetàriament, «és a dir, qui pagui més tindrà accés a l’habitatge», però Vila s’enfoca trobar a més solucions que aquesta. «El que està sobre la taula és comprovar quines alternatives tenim i quins són els pros i contres d’altres maneres de fer aquesta assignació». Així mateix, Vila va esmentar també que «no es poden fer miracles» a causa de la gran dificultat i complexitat que representa aquesta crisi que combina «aquesta oferta tan limitada amb una demanda que és molt creixent». Tot i això, basant-se en casos precedents com els d’Estocolm i el de Viena, el president d’Ostrom va esmentar que «les polítiques de promoció d’habitatge protegit per part de l’administració pública solen funcionar molt bé», com és l’experiència austríaca, i que «la limitació artificial dels preus no sol funcionar perquè no incideix en l’encaix de l’oferta i la demanda i acaba creant un mercat secundari o mercat negre».

La ministra Marsol va ser la primera ponent a prendre la paraula a la taula rodona, en què va declarar que «fa molts anys que no es construeix habitatge de lloguer en aquest país i això ens està portant a aquesta situació». Així mateix, la ministra va indicar que «hi ha poca oferta i hi ha molta demanda».