• La rehabilitació començarà al gener, afectarà l'estructura , i restituirà l'aspecte original de la coberta

L'hotel Rosaleda en tot l'esplendor, a finals dels anys 40, quan feia poc més d'un lustre que s'havia inaugurat. A la galeria, el monument, ahir a la tarda, amb el deplorable, ruïnos aspecte que ha lluït els últims anys. Foto: FONS PANTEBRE (ARXIU NACIONAL D'ANDORRA) // TONY LARA (Galeria)

Observin amb atenció les dues fotografies que il·lustren aquest article: la de dalt la va fer Francesc Pantebre a finals dels anys 40 del segle passat; l'hotel Rosaleda acabava de ser inaugurat, i l'edifici culminava l'era de arquitectura del granit a Andorra: un edifici singular, emblemàtic, que l'arquitecte Enric Dilmé va definir ahir molt gràficament com «el Caldea de l'època», i que al 2004 va ser declarat bé d'interès cultural en la categoria de monument. La imatge de sota va ser presa ahir a la tarda. Les diferències són òbvies: no tant per la profusió de senyals, faroles i rètols que taquen la perspectiva actual com per les «excrescències» –el terme és una altra vegada de Dilmé– que embruten l'estructura del Rosaleda. Pari en canvi atenció en la coberta: l'original era pràcticament neta, amb dues petites, discretes llucanes que no arribaven a trencar l'elegant continuïtat de la teulada de pissarra; avui, en canvi, la coberta està colonitzada per sengles fileres de mastodòntiques mansardes: les «excrescències» de què parla Dilmé, afegides per la propietat en algun moment de la llarga història de l'edifici per guanyar superfície útil, i que avui grinyolen de forma sorollosa.

I són precisament aquestes «excrescències» les que es proposa eliminar la intervenció d'urgència que el ministeri de Cultura iniciarà al gener –immediatament després de les festes de Nadal, segons la titular del departament, Susanna Vela– i que s'allargaran previsiblement durant vuit o nou mesos. La desaparició de les llucanes i la restitució de l'aspecte original que l'arquitecte Adolf Florensa va projectar per al Rosaleda seran la més aparent de les intervencions previstes per –tornem al vocabulari quirúrgic de Dilmé, que dirigirà les operacions– «estabilitzar el pacient, evitar que les patologies vagin a més, i sobretot, curar-lo». Però n'hi haurà més, i de ben significatives: d'entrada, la reparació dels balcons de l'edifici, que presenten un lamentable estat de deixadesa –general a tot l'immoble, d'altra banda– amb forats a l'enrajolat del sòl. Molt més important per a la subsistència de l'edifici és la impermeabilització de la coberta, inajornable perquè –diu l'arquitecte– en l'intent d'enderroc perpetrat al 2003 per una mà anònima es va retirar tot el llosat, deixant el cap de casa pràcticament a la intempèrie. Avui s'hi filtren l'aigua de la pluja, la neu, les humitats i el que sigui, una depriment història que recorda perillosament a la de Radio Andorra.

Aixecar el Rosaleda / La intervenció més espectacular, però, serà la substitució del pilar del soterrani que va ser temeràriament seccionat en aquella mateixa ocasió –l'intent d'enderroc que va quedar incomprensiblement impune– i que, avança Dilmé, exigirà aixecar amb gats hidràulics una secció de 100 metres quadrats de l'edifici, just la que es recolza sobre el pilar afectat. Una secció que ara mateix –i a causa precisament de la columna seccionada–fa una inquietant panxa que a la planta baixa, just a sobre del soterrani, arriba fins als 60 centímetres de profunditat. Els gats hidràulics hauran de suportar el pes de les cinc plantes superiors, en una operació de considerable complexitat tècnica però que finalment s'ha preferit a l'alternativa plantejada, que consistia a substituir un a un tots els pilars afectats. El cert és que aquella imprudent acció –la secció de la columna del soterrani– podria haver acabat amb el Rosaleda a terra. De fet, hauria d'haver acabat així... si no fos perquè l'edifici, diu l'arquitecte, va ser l'últim de les seves característiques construït sense formigó armat. A l'antiga. «Només això va evitar que l'immoble s'ensorrés», diu Dilmé.

L'apuntalament de l'estructura serà, per tant, la menys visible però la més transcendent de les intervencions previstes, que es completaran amb el cosit de la façana lateral que dóna al pati interior, que actualment presenta gravíssimes fissures. L'objectiu, insisteix, és restituir al màxim possible l'aspecte original del Rosaleda, tal com el va projectar Florensa. I de fet, es tracta més d'una reparació urgent per evitar que el malalt entri en un coma irreversible que no pas d'una rehabilitació, tot i que s'ha aprofitat l'ocasió per fer-li el lífting a la coberta. En total, el Govern destinarà en aquests obres...

Per a més informació consulti l'edició en paper.