PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Pols equilibrat

Malgrat la derrota, l’FC Andorra sap aturar un Elx que busca faltes per tal d’aconseguir el control de la pilota

Per Laura Gómez Rodríguez

El migcampista Sergio Molina en un dels xuts a porteria que va fer durant el partit, ahir.
El migcampista Sergio Molina en un dels xuts a porteria que va fer durant el partit, ahir. | @FCANDORRA

L’Estadi Nacional va ser testimoni ahir d’un altre duel de LaLiga Hypermotion, en què l’FC Andorra va treure la seva part més lluitadora contra l’Elx, un duel que va acabar per donar tres punts a l’equip visitant, per un marcador final de 0-1.

La trobada va deixar veure un Andorra entrenat, preparat i llest per la disputa, durant els primers minuts del duel, els de Sarabia van saber mantenir la calma i el control, fet que els va portar a ser els primers a tenir l’oportunitat en la porteria contrària amb un fort xut d’Álex Calvo que va sortir pel travesser.

La possessió del camp estava marcada per un intens partit, per part dels visitants i els locals a parts iguals, la pilota va rodar d’una banda a l’altra amb passes precises dels andorrans i una defensa forta per part dels valencians, en què el contraatac d’aquests, un cop recuperaven la pilota, va ser molt fluix. Amb un enèrgic Calvo, que anava a buscar i robar la pilota, les ocasions de gol van ser clares, però sense encert. D’aquesta manera van passar els primers minuts de la primera part, amb un matx de molta tensió i un nivell molt alt per part dels dos conjunts, amb passes encertades i disputes d’un contra un força equilibrades, però que van anar per la mateixa línia d’un marcador sense canvis. Tanmateix, la defensa dels tricolor va estar molt ben pensada i encaixada, com si es tractés d’un engranatge que s’activava un cop el rival iniciava el contraatac, per blindar l’àrea de perill que presidia Nico Ratti, aquesta estratègia va fer impossible la penetració dels valencians i les oportunitats que aquests van tenir de marcar el gol.

Els 2.398 espectadors van viure un duel de màxima tensió, un pols de partit en què la dificultat de sobrepassar la tercera línia d’atac dels dos equips va ser gairebé tasca complexa. Així, l’Andorra va proposar un partit molt ben controlat, amb una defensa sòlida i un contraatac ràpid, en què als blanquiverds no els va quedar més opció davant la pressió dels andorrans que fer un partit centrat a buscar les faltes —o teatralitzar-les—, així com les targetes grogues injustificades, com la que es va emportar Iván Gil injustament per una jugada dramatitzada per Morente de l’equip franjiverd i que el col·legiat va xiular com falta. L’alegria d’un canvi de marcador va arribar amb un gol que va marcar Calvo, però que es va esfumar ràpidament en anul·lar-se per fora de joc.

Així i tot, la segona part del partit va continuar en la mateixa línia i nivell de disputa, però el temps va constrènyer als andorrans i al minut 80, l’equip valencià va trobar el forat en la defensa local i una forta definició de Nico Castro cap a la porteria de Ratti va fer arribar el gol que ja es passejava com a possibilitat per la pressió constant dels visitants, així va canviar el marcador que es va decantar cap al rival amb el 0-1.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT