Cada vegada hi ha més problemes de salut mental especialment en joves. A què és degut? Des d’EL PERIÒDIC hem parlat amb el cap del Servei de Salut Mental del SAAS, el doctor Carlos Mur. El psiquiatre afirma que el problema de què cada vegada hi hagi més casos és múltiple «perquè hi ha moltes malalties o trastorns mentals que depenen de factors genètics o biològics que també van associats a l’envelliment o altres processos fisiològics», va detallar el doctor Mur.

Una de les causes més importants en els problemes de salut mental dels joves és la pèrdua d’un referent que normalment és un familiar, ja que «la construcció de la persona és molt feble perquè està construïda segons la valoració que fan altres persones». I a més, en una franja d’edat tan vulnerable com és l’adolescència, i l’aparició de les xarxes socials pot causar que l’autoestima de la persona es vegi afectada en comparar-se amb els seus iguals. Per això, el doctor Mur va voler fer èmfasi en el fet que «l’estrès, l’autoestima i la por són els tres ingredients fonamentals que en una línia totalment exagerada ens porta a patir trastorns mentals».

Aquestes causes junt amb el pessimisme generat arran de la pandèmia de la Covid-19 «no ajuda gens a uns adolescents que es fixen en una referència del món dels adults per construir el seu futur», va recalcar el psiquiatre. A més, des del seu punt de vista, creu que «la pèrdua d’aquesta motivació de vida amb ordre i creativitat és el que ens està mancant actualment».
El punt en el qual ens trobem ara respecte a la salut mental és degut a diferents causes. En primer lloc, a la manca d’adaptació al canvi perquè en els últims 10 anys el món ha fet una evolució tan gran que l’ésser humà no ha sigut capaç de digerir-ho fàcilment. La pandèmia i la transformació accelerada de les noves tecnologies ha fet que no siguem capaços de processar tot el que hem viscut durant l’última dècada. 

En segon lloc, el ritme frenètic que portem en el nostre dia a dia com a societat, un model tan estressant que ha fet que «hàgim perdut una mica el nord del que són els valors bàsics». I en tercer i últim lloc, també influeix «la pèrdua de la xarxa bàsica de suport», una manca que s’ha agreujat en els últims 20 o 30 anys.

La salut mental és un tema en el qual des de fa uns anys s’està començant a trencar l’estigma. Ara bé, s’aposta prou per la salut mental? Segons el doctor Mur «la salut mental fins ara ha estat una mica la ventafocs del sistema sanitari», va detallar el psiquiatre. No s’ha donat especial atenció a aquest tema per diferents raons, però Mur creu que «ara és el moment perquè la gent desenvolupa una consciència de ‘hem d’atendre tot això perquè és un dret i mai hi haurà salut sense salut mental’».

Respecte a aquest tema Andorra arrossega la mateixa situació que fa un any, però el psiquiatre va comentar que «estan notant un increment d’estrès», que suposa un augment de trastorns com ansietat, depressió i, també, una manca d’adaptació possiblement per causes com les que hem comentat al principi de l’article.

Pel que fa als anomenats trastorns mentals greus com poden ser l’esquizofrènia i el trastorn bipolar, la prevalença al Principat és estable tot i que el doctor Mur va explicar que «estem notant més l’impacte directe de tots els factors més psicosocials sobre la salut mental». 

Demanar ajuda, el més essencial

Tot i que parlar d’un problema de salut mental als teus familiars o amics pugui originar molta vergonya o sensació de decepció a una persona molt estimada, demanar ajuda és molt important i necessari per a poder avançar en el que et remou per dins. Davant de la incertesa d’explicar-ho o no, el cap del Servei de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Carlos Mur, té dos missatges per a les persones que no s’atreveixen a expressar com se senten. En primer lloc, els planteja la següent pregunta: Què tenim a perdre? Probablement res. Quan una persona es troba en un patiment intens o en una ansietat constant, és per plantejar-se ‘per què patim innecessàriament quan podries deixar de patir?’ Una pregunta fàcil de plantejar, però sovint molt més difícil de visualitzar. I, en segon lloc, Mur vol trencar l’estigma: «La nostra societat avança cap a una maduresa en la qual moltes persones van al seu metge psiquiatre o psicòleg per fer teràpia amb la mateixa naturalitat que van a l’endocrí, traumatòleg o altres professionals sanitaris». Una crida perquè puguin comprovar que això té un impacte positiu.