L’habitatge continua sent la preocupació primordial per a la ciutadania d’Andorra, tal com es desprèn de les dades facilitades pel segon Observatori del 2023 d’Andorra Recerca + Innovació. Segons aquest, un 80% de la ciutadania afirma que aquest és la principal preocupació, mentre que en el primer semestre del mateix any només ho era per al 67%. La xifra engloba a més dones que homes, amb edats compreses entre els 40 i els 64 anys, i en sectors laborals com el comerç, l’hosteleria o la construcció. A la qüestió de l’habitatge la segueixen els salaris (22,2%), el nivell de vida tan car que hi actualment (17,1%) i el trànsit (13,6%).

Una altra de les preguntes llançades per l’Observatori ha sigut la referida a l’afectació personal de cadascun dels enquestats. El preu de l’habitatge torna a esdevenir la primera d’aquestes afectacions, amb un 39,6%. El perfil establert és en edats compreses entre els 18 i els 21 anys, i majoritàriament amb treballs qualificats (61%). El nivell de vida car i els salaris se situen de nou tot seguit, tot i que amb una diferència més que considerable, amb un 7,2% i un 6,5%, respectivament.

El motiu pel qual la problemàtica de l’habitatge afecta d’una manera tan directa a la ciutadania queda ben clar, ja que gairebé la meitat dels enquestats (49,9%) afirma que aquesta ve donada pels lloguers tan cars, els preus excessius en relació amb el salari, les dificultats per pagar el lloguer i el fet de destinar la major part dels ingressos només a l’immoble. «L’enquesta va coincidir amb les manifestacions per a l’habitatge digne i pot ser que aquest moviment hagi fet que hi hagi més consciència a la població» ha indicat el coordinador de l’àrea de Sociologia de l’AR+I, Joan Micó.

Continuant dins de la qüestió que ha englobat pràcticament tot l’Observatori, un 60,5% dels enquestats han afirmat que, actualment, resideixen a un pis de lloguer, mentre que un 24,3% es troba en un pis de propietat ja pagat i un 12,6% continua pagant la hipoteca. Centrant-se només en la ciutadania amb nacionalitat andorrana, un 48% resideix en un habitatge de lloguer, un 15% compta amb un pis ja pagat i un 27% es troba encara amb una hipoteca. Així i tot, descomptant els subministraments (aigua, llum i calefacció) i en comparació amb el segon semestre del 2022, la mitjana d’un pis de lloguer al 2023 va ser de 879,062 euros, mentre que l’any anterior era de 779,101 euros. Pel que fa als pisos de propietat, parlem de 1.245,589 euros aquest darrer semestre i de 1.004,766 euros el referit al 2022.

Les darreres dues qüestions envers l’habitatge han sigut referides al percentatge dels ingressos mensuals destinats a pagar aquest i la recerca activa del pis en qüestió. Sobre el primer, un 41,1% dels enquestats destina entre un 30% i un 49%, mentre que un 23,4% registra menys del 30% i un 22,2% ho fa entre un 50% o més. L’evolució respecte el 2022 és bastant notòria dins del primer grup, passant d’un 36,7% al 41,1% mencionat anteriorment (un 4,4% més).

Finalment, un 63% dels enquestats afirmen no voler canviar avui dia d’immoble, mentre que un 20,6% expressa el desig de fer-ho, però no pot. Els motius d’aquesta recerca són, principalment, trobar un habitatge més ecònomic (24,2%), poder independitzar-se (14,3%) i necessitar un pis més gran (11,7%).