Tot i la polèmica d’aquests darrers dies entorn de Grifols i tot el revolt que ha creat, el cap de Govern, Xavier Espot, va assegurar que en el cas que les acusacions cap a la farmacèutica acabin sent certes el projecte projectat a la parròquia d’Ordino continuaria endavant. Així ho va explicar Espot després de ser preguntat a la sessió del Consell General d’ahir a la tarda, per la consellera d’Andorra Endavant, Carine Montaner. Sobre el posicionament del Govern, responent al socialdemòcrata, Pere Baró, Espot va defensar que «aquestes informacions s’han de valorar amb prudència i han estat rebatudes per Grifols. Per aquest motiu l’acord es manté tal com es va fer inicialment».

Davant d’aquesta resposta, Baró va destacar que aquest projecte es vol construir en un dels millors terrenys de la parròquia d’Ordino i d’Andorra, i que caldria demanar a la ciutadania «si en aquell terreny volen un laboratori o alguna altra cosa que pogués beneficiar el país». Baró també va deixar caure que és molt possible que aquest espai no es pugui acabar construint, ja que la mateixa multinacional haurà de tirar-se enrere per tots els problemes econòmics que tenen, i va recomanar a Espot «fer marxa enrere o demanar l’opinió de la ciutadania». El conseller socialdemòcrata també va remarcar que tota aquesta situació està provocant inseguretat i que hi ha empreses que els agradaria establir-se al Principat que no fan el pas per la mala imatge que estan deixant, amb relació a aquesta situació.

Després d’un debat sobre si s’hauria d’apostar per la farmacèutica o no, Espot va intentar defensar que «jo dono la confiança amb els que ho han demostrat i aquest projecte es tirarà endavant amb totes les garanties tant per part del Govern, del Comú d’Ordino i de Grifols».

Qui també va voler donar la seva opinió al respecte va ser la consellera general, Carine Montaner, qui va fer la gran pregunta: «Si es verifiquen les acusacions, què teniu planificat?», i va afegir «rectificar és de savis». El cap de l’Executiu va apuntar que, tot i que vol creure que les acusacions no són certes, entre tots s’hauria de donar el benefici del dubte, i que «si resulta que les acusacions són certes, no tenen per què posar en risc aquest projecte concret». 

Bartolomé pregunta sobre el límit a l’adquisició de segones residències

Les preguntes al Consell General també van tractar la compatibilitat de l’Acord d’associació amb les mesures de restricció de la inversió estrangera en immobles a Andorra. En aquest sentit, el conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, va preguntar al Govern si el text disposa de mecanismes o protocols que permetin limitar l’adquisició d’immobles a altres residents de la Unió Europea. Espot va explicar que l’acord ja preveu procediments que permeten limitar l’adquisició de segones residències en un annex del capítol relatiu a la lliure circulació de capitals: «És una adaptació que es basa en el precedent ja existent a Malta, que permet continuar aplicant la legislació maltesa i un règim d’autoritzacions per béns immobles per a les persones que no han residit durant un mínim de cinc anys», va detallar.

En aquesta línia, el cap de Govern va remarcar que «Andorra no pot continuar creixent a ritme de 4.000 persones addicionals cada any, i això també inclou no només els que venen a viure, sinó els que de manera secundària venen puntualment al país i també afegeixen pressió al mercat immobiliari». Per aquest motiu, el cap de Govern va assegurar que preveuen una sèrie de mecanismes amb l’objectiu de desincentivar la pressió immobiliària.

Així doncs, va asseverar que es preveuen un seguit de mecanismes que s’han de valorar i que tenen com a finalitat desincentivar la pressió immobiliària. Espot, però, va manifestar que no és un debat que pugui tractar el Govern en solitari, i que ja han començat a fer reunions internes per tractar-ho amb els grups de la majoria i després tindran un debat amb els altres grups parlamentaris per poder fer un projecte conjunt.