El cas del toluè encara porta cua i és que la família que va haver de deixar el seu pis a la carretera d’Engolasters per culpa d’unes obres dutes a terme pel seu veí amb aquest tòxic, continua sense poder tornar a casa seva. Ara, després de sentir-se ignorats per Govern i a l’espera de la resposta del Tribunal Superior de Justícia, la família afectada té previst enviar tota la documentació als diferents grups parlamentaris per aconseguir que el tema es tracti al Consell General. Qui els ha mostrat ja el seu suport és la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, destacant que «ho considerem un problema de salut pública», a més d’explicar que «tenim l’esperança que en aquesta legislatura es faci alguna cosa. Volem que el PS canviï de parer i que també ho faci la majoria. Per a nosaltres la prohibició del toluè és una prioritat».

La història es remunta als mesos de febrer i març del 2022 quan el veí del matrimoni format pel Manel Álvarez i la Virgínia Claverol va fer obres al seu pis per col·locar una tela acústica. Per enganxar-la, es va fer servir un adhesiu de contacte professional que conté toluè, un producte que pot resultar perillós per a la salut de les persones. De fet, el toluè està molt regulat a la Unió Europea, prohibint-ne concentracions iguals o superiors al 0,1% per a la seva venda, i prohibit a molts països, entre els quals es troba Xile. Després que els Bombers haguessin d’acudir al domicili dels afectats i com a conseqüència dels marejos que patien, la parella va ingressar al servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Un document del 2 de març d’aquell mateix any emès pel Departament de Salut i l’Àrea de Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial, ordenava la no habitabilitat del domicili fins a la desaparició dels vapors – els quals gairebé dos anys després encara no han desaparegut al 100% –. Arran d’aquest informe, veient que el veí de les obres –metge vascular –no els va fer cas i davant les conseqüències que els estava causant en la salut, la parella es va veure obligada a abandonar el seu domicili i anar a viure a un hotel. Tot i així, se senten abandonats per Govern, en considerar que s’han rentat les mans i van enviar-los a la Batllia per no enfrontar ells el problema que, «a diferència del que diuen sí que és un problema de salut Pública», explicava Manel Álvarez. En els mesuraments duts a terme a casa dels demandants, els nivells duplicaven el límit considerat tòxic i, per tant, els problemes per a la salut de les persones eren més que evidents.

El 7 de juny del 2022 es va celebrar la vista oral a la Seu de la Justícia i, lluny de la petició d’urgència per part de la família denunciant, la sentència del batlle es va fer esperar mesos, temps durant el qual, els perjudicats van estar vivint en un hotel – a càrrec seu, ja que l’Administració es va desentendre de la qüestió –. Tot i els documents aportats pels denunciants i els testimonis d’altres veïns afectats i del pneumòleg que va atendre el denunciant, el batlle David Moynat va considerar que no hi ha proves suficients i va deixar lliures de culpa al propietari del pis, a la constructora i al director de l’obra.

En declaracions a aquest mitjà, Álvarez, explicava que l’últim mesurament que es va fer va ser el mes de novembre de 2022 i que continuava havent-hi toxicitat dins el domicili. A més, detalla que «estic disposat a arribar a Europa». 

Dos anys fora de casa i abandonats per l’Administració

El Manel i la Virgínia es van comprar un pis a la carretera d’Engolasters amb els seus estalvis i la feina de molts anys. En fer-ho, poc es pensaven que acabarien vivint 10 mesos en un hotel per culpa de les obres del veí, i que s’haurien de buscar un altre domicili amb les conseqüències econòmiques que això els suposaria.

La parella se sent abandonada pel Govern, «sento impotència perquè és casa meva, crèiem que teníem uns drets i l’Administració els ha vulnerat, tota la responsabilitat ha recaigut en nosaltres», explica Álvarez. Durant la conversa, el propietari del pis afectat denunciava que «ens han fet fora de casa i ningú s’ha preocupat per nosaltres». Més enllà de l’afectació econòmica que els ha suposat haver de costejar-se ells mateixos un hotel, «el més dur va ser haver de viure durant 10 mesos en un hotel sense intimitat i fora de casa nostra».

La indignació és evident, però sobretot el sentiment d’abandonament per part de les institucions del país: «en el seu moment vam parlar amb el Raonador del Ciutadà, amb la síndica, amb el cap de Govern, i ningú ens va fer cas». Álvarez critica que «en la Constitució andorrana es parla del dret a l’habitatge i el dret a la salut i a nosaltres se’ns han vulnerat aquests drets».

El que denuncia aquesta parella els ha passat a ells, però podria ser qualsevol l’afectat, ja que el toluè és un producte prohibit a molts països, però no a Andorra. Sobre aquesta qüestió, Álvarez explica que «ens omplim la boca amb Europa, però el nostre país no compleix les normatives europees».