PUBLICITAT

Verdaguer ingressa al patrimoni

  • El Govern declara bé d'interès cultural les biblioteques de Casa Rossell i d'Areny-Plandolit, prop de 10.000 volums
A.L.
ORDINO

Periodic
Tres volums de Casa Rossell: els Idil·lis amb dedicatòria de mossèn Cinto, tractat de filosofia i manual per construir rellotges de sol, tots dos del XVIII Foto: EL PERIÒDIC

Si el lector té paciència –i sobretot, vista– per llegir la dedicatòria autògrafa de la portada del primer llibre d'aquí dalt, els Idilis i cants mistichs de Verdaguer, s'endurà una sorpresa majúscula. O dues, si hi comptem aquest Jacinto tan poc correcte que lluu a la rúbrica. Hi diu textualment: «A D. Joseph de Riba, recort de nostre anada á Casamanya, son amich en Jesus y Maria, Jacinto Verdaguer». De puny i lletra del pare fundador de la literatura catalana moderna, i un obsequi a qui va ser un dels amfitrions de la seva jornada andorrana, l'estiu del 1883. Aquests Idil·lis avui conservats com la joia que són a la Biblioteca Nacional –on van ingressar al 2001– formen part dels fons bibliogràfics de la Casa Rossell, que ahir van ser declarats pel Govern béns d'interès cultural, juntament amb la seva cosina germana, la biblioteca de la casa d'Areny-Plandolit. Una operació que comporta la màxima protecció que dispensa la llei del patrimoni per a un oceà de paper de prop de 10.000 documents datats entre els segles XVI i XX: els 1.984 exemplars –entre llibres, catàlegs, revistes, diaris i fulletos– procedents de Casa Rossell, i els més de 8.000 –5.216 llibres impressos i 3.044 publicacions periòdiques– de la d'Areny-Plandolit, que es conserven in situ a la casa-museu d'Ordino.

Val a dir que els Idilis verdaguerians són la més refulgent, però no pas l'única estrella de Casa Rossell: atenció especial mereix l'ex libris també autògraf d'Antoni Fiter i Rossell –atenció: ¡amb una sola essa!– que encapçala el Triennalis philosophia cursus suaristica, patracol de filosofia que un tal Joseph Mateu li va dictar al 1722, quan el futur autor del Manual Digest tenia uns tendres 16 anys. També procedeixen de Casa Rossell Reglas y principis per formar relotges orisontals, verticals, septentrionals, meridionals i polars, manual per a la fabricació de rellotges de sol probablement escrit al segle XVIII; uns Estatutos de la Universidad y estudio general de Huesca datat al 1723 i que el mateix Fiter i Rossell va utilitzar com a llibre de text durant la seva estada a la universitat aragonesa, i Instruccions per la ensenyansa de minyons, del reverend Baldiri Reixach, publicat a Girona al 1622. Tot i els exemples anteriors, el gros dels llibres de Casa Rossell daten dels segles XIX i XX, i la variadíssima temàtica que toquen –religió, teologia, filosofia, medicina, història, dret– reflecteix els interessos professionals i intel·lectuals de les diferents generacions de la nissaga, on van proliferar advocats, notaris, capellans, metges i militars. La biblioteca va ingressar al patrimoni nacional al 1996 –l'any després del traspàs sense descendència de l'última hereva de la nissaga, Lluïsa de Riba– juntament amb els objectes –mobles, armes, vestuari, monedes, coberteria– que formaven part del parament de la casa.

Sense catàleg virtual

Un cas similar és el del fons bibliogràfic de Casa d'Areny-Plandolit, on es troba el volum imprès més antic: Opera Fellini: Secunda Parsa, tracta de dret canònic datat al 1552. Una altra vegada ens trobem davant d'un fons que reflecteix la peculiar idiosincràsia dels successius hereus que van habitar a la casa: hi abunden els manuals de medicina, ciències naturals, història, literatura i religió, en català, castellà, francès i llatí. És particularment interessant la col·lecció de publicacions periòdiques, i convé aturar-se en la proteica curiositat de Pau Xavier d'Areny-Plandolit, penúltim representant de la nissaga, capaç el mateix d'escriure unes Maravillas de la magia moderna –tractat enciclopèdic de la prestidigitació, la cartomància i els jocs de saló– que un Cultivo de la estética y beleza de la mujer (1923), i reunir una considerable biblioteca sobre l'art de la taxidèrmia.

Tants els fons de Casa Rossell com els d'Areny-Plandolit es troben avui restaurats, descrits i catalogats. La llàstima és que sigui impossible consultar-los a través del catàleg virtual de la Biblioteca Nacional, tancat per reformes des de temps immemorials i que, segons fonts molt pròximes a la institució, no està previst activar en breu (ni tampoc en llarg). Una forma com una altra d'invisibilitat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT