Els videojocs i les consoles estan substituint a les joguines tradicionals, el que també es pot veure reflectit amb la mitjana d’edat de jugar amb jocs, que també ha patit una baixada important. Així ho va explicar a EL PERIÒDIC, el propietari del Grup Basar Valira, Joan Villasevil, qui va detallar que «abans jugaven fins als 11-12 anys, actualment em sembla que estem parlant d’una forquilla que va des de pràcticament primera edat fins als vuit o nou anys, i a partir d’aquí hem notat una parada considerable amb el que són les joguines tradicionals». Villasevil va apuntar que hi ha empreses de joguines que s’han sabut adaptar a la revolució digital, aconseguint així mantenir l’èxit i grans vendes entre els nens i nenes. Un exemple d’aquest cas, és Lego, que mitjançant la reproducció d’escenaris i personatges de diferents pel·lícules i sèries de televisió de gran èxit, han aconseguit mantenir les vendes a un públic amb edats més amplies: «Lego sí que destaca molt per agafar pel·lícules i fer les seves joguines com de Harry Potter o d’Star Wars», o fins i tot amb la col·lecció que s’ha fet per celebrar el centenari de Disney, apuntava el propietari del grup, tot afegint que en aquest sentit aquesta empresa «s’ha adelentat i està treballant amb nombroses llicències i han fet tot un seguit de reproduccions brutals, que han sigut tot un èxit dins de Lego».

Tot i això, Villasevil, va expressar que era una pena que s’estiguessin perdent les joguines tradicionals, perquè «es perden uns anys molt bons per jugar en detriment de tot el que són aparells electrònics», i tot i que apuntava que els infants tenen tot el dret a jugar amb videojocs, en fan un abús bastant exagerat: «Es perden massa hores amb aquests suports, en lloc d’entretenir a les criatures amb joguines tradicionals». A més, Villasevil, asseverava que en l’àmbit didàctic i d’habilitats manuals dels infants, en haver-hi aquesta substitució digital, hi ha molts nens que no són tan àgils a fer segons què, ni en l’àmbit esportiu, ni manual: «Perdem capacitat d’imaginar, i com a nen fer-se les seves històries a casa amb legos, nines o jocs de taula, tot això sembla que s’estigui perdent una miqueta. Amb els videojocs no pots innovar molt més enllà».

En aquest sentit, el propietari de la botiga de videojocs i consoles, Capsule Wom, Jordi Tomé, va explicar que a la seva botiga hi van nens de tres anys amb la Nintendo Switch a la mà anant a buscar el Mario Bross, i només comprar-lo ja el posen a dins de la consola i comencen a jugar.

Tomé assegurava que tot i que la digitalització està aquí, existeix una convivència entre les joguines tradicionals i els videojocs, i que en aquest sentit «els videojocs tenen molta clientela i la mateixa gent que t’agafa un videojoc vol el Funko Pop d’algun joc o pel·lícules», apuntava Tomé tot afegint que d’aquesta manera tot i que compren un videojoc també s’emporten la figureta d’algun personatge. D’aquesta manera, es pot observar que les joguines que s’han adaptat a aquesta digitalització, ja siguin els funkos o els legos són les que avui en dia han aconseguit sobreviure a la digitalització.