Herver, ahir durant l'entrevista a la seu d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA. Foto: TONY LARA

Xavier Herver (Escaldes-Engordany, 1965) dirigeix les tasques esportives de la Federació Andorrana de Karate (FAK) des que Toni Garcia va entrar en la presidència. Aquell 26 de novembre del 2008 el màxim mandatari de l'entitat tenia la difícil missió de treure el karate nacional d'una gran depressió i dos anys i una setmana després la situació ha donat un gir radical.

–¿Robert Alanyà va dimitir perquè no va saber aturar l'enemistat entre el Shotokan Andorra la Vella i el Fudo-Shin. ¿Li ha calgut mà dura a Garcia per arreglar-ho?

–Més que mà dura el que va caldre va ser treballar. Perdre la confiança és fàcil i guanyar-la tot el contrari. Vam començar de zero amb un equip de treball sòlid que es va marcar uns objectius comuns i era qüestió de tirar tots en la mateixa direcció.

–¿Fins llavors no es treballava bé?

–No faré judicis de valors però sí que és cert que estava tot estancat. El Nacional era la única competició de l'any, la base estava parada i calia un canvi d'aires. Com a federat del karate crec que allò no era positiu..

–Poc després del mandat de Garcia EL PERIÒDIC D'ANDORRA va publicar el fals quart lloc de Galobardes als Mundials Júniors del 2001. ¿Llavors es va tocar fons?

–Sens dubte. No hi ha res pitjor que això. Va ser molt dolent per al karate i ningú no volia saber res del tema. Era una taca que s'havia de netejar. Jo ho sabia des de feia anys i no tenia proves suficients però ara que ja ha sortit tot a la llum i que ja no hi han guerres entre clubs no vull parlar més del passat. Està oblidat.

–La setmana passada Shotokan i Fudo-Shin van tornar del Vila de la Seu amb 29 medalles. Quin goig veure que les dues entitats ja poden compartir tatami, ¿oi?

–Sí, sens dubte. Es va viure un ambient distés, fantàstic. Però allà hi va anar el Shotokan Encamp-Pas de la Casa, no el d'Andorra la Vella.

–¿No està participant el Shotokan d'Andorra la Vella en les activitats de la FAK?

–Al gener ho sabré quan es faci el Nacional. Però al trofeu de Tardor i els Jocs de la base no van venir. No trobo normal no anar a les competicions del nostre país però cadascú és lliure de fer el que vulgui.

–Vostè va dissenyar al principis del 2009 un projecte per tenir un lluitador d'elit regit per la Federació Internacional (WKF) en tres anys. ¿Està funcionant?

–Estem en el camí. Treballem amb Tània Ribeiro, la única lluitadora sènior. En els darrers quatre anys ha viscut un procés de maduració de cap important.

–¿En què ha canviat?

–Si mires el seu palmarès, és bestial. No hi ha prova de la qual no torni sense la copa i se li resistia guanyar un combat en un Europeu o un Mundial però aquest any ho ha aconseguit a Belgrad. Això no ha estat conseqüència només dels entrenaments sinó també del seu entorn, ja que ara surt amb un lluitador professional belga i respira contínuament karate d'elit. És diferent.

–Ribeiro entrena amb vostè des dels set anys. ¿És la nena dels seus ulls?

–Ho és, sí, però la satisfacció a nivell de la FAK la tindria amb qualsevol lluitador.

-¿Per què només tenim un lluitador sènior?

–La gent que arriba a l'edat d'estudiar la carrera marxa i canvia de rutines de vida i d'ambient. Se centren en altres coses. Ribeiro no va voler marxar per això i està estudiant dret a Andorra. Això s'agraeix i ha de servir d'exemple per a tothom.

–¿I Xavier Spitzer ja no és lluitador de la FAK?

–Oficialment ell no ha dit res. Nosaltres vam voler saber el seu punt de vista sobre la FAK perquè Arenas volia saber si podria comptar amb ell per a la preselecció de l'Europeu i en una reunió de la directiva es va parlar que ell ja no estava interessat. És una decisió personal, per tant jo no soc qui per valorar-la.

-¿Hi ha gent per sota que garanteix el futur?

–Thaïs Martínez i Sergi Herver tindran l'any que ve edat universitària i per darrere hi ha gent més jove però com he explicat abans en aquesta edat arriba la gran incògnita.

–¿Quina era la relació de fa dos anys amb la WKF i la d'ara?

–Abans no hi havia comunicació, érem una federació més. Ara els contactes són més que fluïts.

–¿Com va encaixar la WKF la idea de la FAK de fer un Europeu de Petits Països?

–Li va encantar, però sobretot ens ha felicitat perquè hem portat lluitadors en gairebé totes les categories a Europeus i Mundials. Diu que ara veu fluïdesa i continuïtat en la FAK.

–¿Quan es farà la primera edició?

–Esperem que al 2012. S'han interessat Islàndia, Malta i Xipre i s'està mirant de fer un quadrangular si és que no s'apunten més països.

–¿Seria capaç de ressumir el 2010 en quatre paraules?

–Ha estat magnífic, un any pletòric. Per a mi el millor de la història.

–¿Tant ha canviat tot?

–Tinc la gran sort de tenir dos companys de viatge impressionants: Luis Ignacio Gómez, el director d'arbitratge de la FAK que ja té la màxima titulació europea i està a un pas d'aconseguir la mundial i Ángel Arenas. Són professionals i el seu coneixement és vital.

–¿Un desig esportiu per al 2011?

–Crear els Jocs Escolars i guanyar una medalla internacional.

Per a més informació consulti l'edició en paper.