Aquesta nit és Cap d’Any i, sense importar les tradicions de cadascú, el tancament del 2023 i el començament de l’any 2024 sempre es presenta com l’oportunitat de fer reflexions, autocrítica i balanç de com han anat els 365 dies que han passat. Aquesta nit, doncs, les famílies del país i turistes de diferents nacionalitats es tornaran a menjar el raïm al ritme de les campanades. Tanmateix, no són moltes persones les que en una nit tan especial hauran de complir amb una jornada laboral. Des de cossos de seguretat, que vetllen any rere any perquè durant aquesta nit tot vagi com hagi d’anar, fins a taxistes que porten turistes i andorrans a diferents festes o a casa després d’una llarga nit. També hem de pensar amb aquells treballadors de salut que no podran celebrar l’any perquè estaran pendents de cuidar i curar dels nostres malalts i gent grans. Els educadors socials de diferents àrees també hauran de treballar i cuidar d’aquells que no poden fer-ho per si sols.

Als que també els toca són als restauradors de restaurants, hotels i discoteques, que faran el possible perquè els seus clients gaudeixin de la primera nit de l’any als locals del Principat. I és que complexos com el Gran Casino d’Andorra, UNNIC, fan una gran festa adaptada al que prefereixis. Alguns Comuns també organitzen una festa, en aquest cas al Complex Esportiu, i un concert a Ordino que l’organitza el Comú i Creand a l’Auditori Nacional.

Aquests són un dels plans per passar la primera nit del 2024. Tot i això, moltes persones són les que es queden a casa o passen entre uns quants la nit fent plans més tranquils.

12 tastets per buscar la bona sort

Cada nit de Cap d’Any, podríem dir que tant Andorra com el país veí ens quedem enganxats a la televisió a la recerca de bona sort. I és que tant amb familiars, com amics, com la parella, agafar 12 raïms i menjar-los al ritme de les campanades és una de les tradicions més úniques de la península Ibèrica, juntament amb portar roba interior nova de color vermell. Així, els andorrans, juntament amb els espanyols i els portuguesos, cada 31 de desembre ens mengem el raïm amb les campanades, tot pensant que l’any següent sigui millor que el que deixem enrere. Però, d’on ve aquesta curiosa tradició?

L’origen de les campanades és espanyola. L’any 1909 va haver-hi al nostre país veí molt bona collita de raïm i els productors el van començar a vendre com a fruita de la bona sort, en bossetes de 12 raïms, simbolitzant cada tastet com un mes. Aquesta tradició s’ha anat polint al llarg dels anys.

Tot i això, anys abans, diaris espanyols ja donaven a entendre que s’estava creant una tradició que, anys després, seria única al planeta. A finals del segle XIX, la classe burgesa espanyola per Cap d’Any solia beure xampany i menjar raïm per celebrar l’any que entrava. L’any 1882, uns madrilenys de classe obrera van acudir per Cap d’Any a la Porta del Sol de Madrid amb 12 raïms, per ironitzar aquesta situació, i se les van menjar a ritme de les campanades. Aquesta acció, en aquell moment de revolta, va ser l’encarregada de crear la tradició de Cap d’Any.

Tal va ser l’èxit, que un any després, el raïm es va començar a popularitzar fins i tot a les Illes Canàries i a poc a poc es van estendre per la resta d’Espanya, arribant també al Principat. Tot i això, la premsa espanyola, a finals de la primera dècada del segle va fer ressò de què, un acte satíric de la societat baixa de l’època s’hagués convertit en una tradició de tota la ciutadania.

Estrenar roba interior vermella / Una de les altres tradicions de Cap d’Any és comprar per la teva parella (o per a tu mateix) roba interior vermella i estrenar-la la nit de Cap d’Any per buscar bona sort. Aquesta tradició ve de la Xina o de Vietnam, ja que atrau bona energia.

Altres tradicions de Cap d’Any / A altres indrets del món no es menja raïm durant les campanades, però usualment el menjar també és el gran protagonista. Aquest és el cas d’Itàlia, que quan comença un any mengen un plat de llentilles estofades, o a Grècia, on es cuina amb una moneda enmig.