En els darrers anys, Andorra ha sabut explotar el seu potencial envers el món de la bicicleta. Muntanyes idíl·liques que fan delícies a tots aquells apassionats de les dues rodes a pedals han estat l’escenari ideal per atreure multitud de ciclistes, ja siguin grans professionals o aficionats, per a poder practicar aquest esport. A més, el país ha aprofitat aquesta empenta per a poder celebrar grans competicions esportives entorn a un vehicle que no només és un esport, sinó que significa moltes més coses com ara una mobilitat més ecològica i econòmica. En aquestes circumstàncies va néixer un museu innovador i creatiu, punter mundialment en l’ambit de la bicicleta, que acull no només visitants que busquen descobrir històries sobre les bicicletes, sinó també actes i esdeveniments polivalents relacionats amb aquest vehicle, així com transmetre i redescobrir la bicicleta en diverses realitats i funcionalitats de forma interactiva. El Bici Lab és aquest centre avantguardista que tracta de difondre i impulsar el creixement de la bicicleta a Andorra i fer d’aquesta eina l’origen de múltiples aspectes més. El seu director, Eduard Tarrés, ens obre la porta del Bici Lab per a descobrir les mil i una cares de l’immens món que hi ha darrere de les dues rodes a pedals.

El Bici Lab ofereix una concepció moderna de la idea de museu en el segle XXI

El Bici Lab és definit pel seu director com un «museu del segle XXI», és a dir, aquest és un espai on no només es veuen artefactes de forma estàtica un darrere l’altre, no. És un espai que ha d’estar viu, que té un dinamisme actiu entorn al seu àmbit. Aquesta idea se sintetitza en el concepte de «museu social», on s’intenta crear xarxa entorn de la bicicleta i, a través d’aquesta, on es promogui la societat crítica. Per aquesta fi, la bicicleta es mostra com un ítem idoni que ha exemplaritzat aquests aspectes al llarg de la seva història. El director del museu explica que «la bici té dos segles d’història i ens serveix també com a excusa per parlar de la història contemporània, de què ha passat aquests dos segles, i de perquè pots tocar des de temes més tècnics fins a temes com són les ciutats; et dona molts enfocaments diferents». 

Un cas tangible d’això el trobem en la primera exposició que va dur a terme el Bici Lab fins el passat 15 de juliol, en què s’exposava la vinculació de la bicicleta i el feminisme. Segons explica Tarrés, «és una història bastant desconeguda però molt potent, perquè les sufragistes ja utilitzaven la bicicleta com a eina de lluita per la igualtat social». El director esmenta que aquestes dones són pioneres en la defensa dels seus drets, «que s’enfilen a les bicicletes contra l’opinió dels marits i contra l’opinió dels metges, que els deien que perdrien la virginitat, que es quedarian estèrils i que es tornaran lesbianes».

El Bici Lab ja ha fet el seu primer any des que es va obrir l’octubre del 2022, tot i que la idea d’obrir un museu modern de la bicicleta en terres andorranes ja es va començar a gestar al gener del 2018. En aquell temps, la família Riberaigua dona la col·lecció que conforma gran part del museu i s’acorda atorgar aquesta un espai de 1.700 metres quadrats «al rovell de l’ou» d’Andorra la Vella per part del Comú. La institució ja veia, en aquell moment, «la potencialitat d’aquesta marca Andorra Territori Ciclista que va néixer per promoure la mobilitat ciclista segura, però que s’acaba transformant quasi sense voler en una projecció d’Andorra com a destí per vindre a entrenar i a fer bici, i es va veure el Bicilab com un complement». La potencialitat turística remanent al país atorga també, amb el pas dels anys, una vessant cultural que hi ha darrera de la bici, un esport centenari que no és només una activitat esportiva, sinó que «és mobilitat, salut, joc; hi ha mil variants». Aquesta és la idea que recull i conforma el BiciLab.

El museu esdevé en molt poc temps un exemple a seguir en aquest tipus d’infraestructures enfocades en la bicicleta, i no només per la seva àmplia col·lecció. Fa uns mesos, el director de La Vuelta a Espanya, Javier Guillén, va visitar el centre aprofitant l’etapa que va passar pel Principat i va elogiar la infraestructura esmentant que en un país com Espanya no es podia veure un museu com el Bici Lab. Tarrés afirma humilment que «no som únics, hi ha altres museus de la bicicleta. A Espanya, que jo controli n’hi ha tres d’importants, un a Haka, un a Menorca i un a Santander. El que passa és que són col·leccions particulars, que majoritàriament estan molt centrades en el món de l’esport, no tant de la bicicleta, sinó en el món del ciclismes. Museus públics que parlin de la bicicleta com una cosa total i amb mil realitats, a l’entorn proper, a Espanya o a França, no n’hi ha». Aquest factor fa del Bici Lab una de les infraestructures més singulars del país fora de les seves fronteres en un àmbit que només fa que créixer dins de les nostres fronteres i que posa el Principat en el mapa del món del ciclisme. Aquesta efervescència ciclista al país va començar quan «des de fa 12 o 13 anys, han vingut professionals a establir-se a Andorra; professionals que es dediquen al món de la bicicleta, atrets d’una part per això i també, no ens enganyem, perquè és un lloc on es viu bé, on tens bona sanitat i estàs bé amb la família, on es cria bé a la canalla». Aquestes característiques fan d’Andorra un brou de cultiu idoni perquè esdevingui en tot un hub ciclista que ve condimendat amb un centre neuràlgic com el Bici Lab. Segons Tarrés, «per mi, el museu, i més en un lloc com Andorra, ha de tenir aquesta doble vessant. Ha de tenir la vessant turística, però també la vessant per crear xarxa i societat. Andorra és un país amb uns alts nivells d’immigració. Crear cohesió social és una de les quasi obligatorietats que ha de tenir un museu. Intentem jugar aquest paper, intentem crear aquesta xarxa i aquest vincle de la societat a través de l’activitat».

El Bici Lab també compta amb algunes peces icòniques del món de les dues rodes i dels pedals. Una d’elles a la bicicleta amb la roda més gran mai fabricada, l’Ailondel. «No és una peça única, però és molt bonica», així la descriu Tarrés. El disseny s’assembla a una Vespa i és una de les primeres peces de la història que, tot i no ser tan antiga com es podria arribar a pensar, presenta un disseny altament acurat. Les bicis de passeig eren la gran demanda als primers 30 i 40 anys de la història ciclista i aquesta bicicleta, tot i no tenir la comoditat com a característica, es mostrava com una de les primeres grans revelacions dels pedals. 

El seu director, Eduard Tarrés, explica la utilitat de la bicicleta al llarg dels anys

Tot i així, el Bici Lab mostra una exposició permanent que va des dels orígens de la bicicleta fins al futur avantguardista que encara s’està elaborant. En una de les sales del museu, es pot veure l’evolució de les dues rodes al llarg de la història, de forma digitalitzada i moderna. En aquesta exposició, «us intentem explicar que la tecnologia ha estat present durant aquests dos segles d’història de bici per fer una evolució des dels primers velocípedes, que la bicicleta era molt esnob però poc pràctica, fins a arribar a les bicis actuals, a mirar el detall, tots els materials i els dissenys, per fer la bicicleta cada vegada més eficient. Això vol dir més lleugera, amb materials més resistents...».

El Bici Lab, en tan sols un any, ha aparegut en el lloc idoni i en un moment històric per al país, al coincidint amb l’auge d’Andorra com a centre neuràlgic de forma internacional d’un esport que cada vegada es veu més ben acollit dins de les nostres fronteres. Així mateix, aquest museu del segle XXI esdevé una forma moderna i actualitzada de com entendre aquests espais a l’hora que ensenya com les dues rodes i els pedals han impactat en la societat al llarg de la seva història tant al país com en l’àmbit internacional, on el nom d’Andorra ja esta relacionat amb la bicicleta.