La població andorrana i portuguesa del país van disminuir, l’any 2022, un 1,4% i un 3,5%, respectivament, respecte a l’any 2012, és a dir, en 10 anys. Així es desprèn de l’apartat de dades demogràfiques de l’estudi que de l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) va realitzar durant el 2022 a 786 persones majors d’edat. Això sí, cal destacar que les dues xifres esmentades van incrementar respecte a l’any 2002, quan la població andorrana era d’un 37,9% i la portuguesa d’un 10%.

Del mateix estudi, s’observa que els residents espanyols van incrementar l’any passat un 0,2% respecte a 10 anys enrere, i van arribar a un 24,8%, mentre que els francesos van augmentar un 0,6% per arribar a un 4,5%. L’increment més gran va ser d’altres nacionalitats, que van passar d’un 6,8% l’any 2002, a un 8,2% l’any 2012 i van arribar a un 12,3% l’any passat, destacant sobretot les persones llatinoamericanes.

Un 2% dels treballadors nacionalitzats andorrans no són qualificats, i un 32% són professionals

D’altra banda, el treball d’AR+I analitza les segmentacions de la societat andorrana. En aquest sentit, i pel que fa a la segmentació jurídica política, es pot extreure que la població nacional compta amb una gran diversitat i pluralitat, ja que en les darreres eleccions generals, a l’abril, hi va haver un 37% dels electors que no havia nascut al país i, dels que sí que eren nascuts, al voltant del 42% no tenia cap pare de nacionalitat andorrana. A més, tal com va indicar el coordinador de l’àrea de sociologia de l’AR+I, Joan Micó, el sistema d’accés a la nacionalitat per anys de residència no aconsegueix que hi hagi més volum d’andorrans. Així, dues terceres parts de les persones que porten més de 20 anys al país no es nacionalitzen, principalment per no haver de renunciar a la nacionalitat d’origen.

Respecte a la segmentació econòmica i ocupacional, s’extreu que hi ha dos segments diferenciats. El primari, que recull moltes de les ocupacions administratives públiques, del sistema financer, entre d’altres, en què treballen la major part dels andorrans i de les persones més qualificades. I el secundari, que recull moltes ocupacions de l’hostaleria, de comerç, de la construcció, etc. ocupades en la major part per estrangers, sobretot amb pocs anys de residència i menys qualificats. En afegit, Micó va apuntar que un cas a l’extrem d’aquest segment són els permisos d’immigració temporals, «que cada cop n’hi ha més». A tall d’exemple, per al passat curs d’hivern es van concedir 6.561 permisos temporals de treball, un 32% més que la darrera temporada.

Si es desglossa la segmentació ocupacional per nacionalitats, es pot observar que el percentatge més gran d’andorrans, un 32%, són professionals, tècnics o similars i només un 2% són treballadors no qualificats, mentre que la majoria dels portuguesos o residents d’altres nacionalitats es dediquen al comerç, a la indústria, construcció o als serveis personals.

El passat curs d’hivern es van concedir 6.561 permisos temporals de treball, un 32% més que la darrera temporada

En darrer lloc, de l’estudi també es desprèn la segmentació social i lingüística-cultural, que indica que hi ha una piràmide de prestigi social en relació amb l’origen de les persones en conseqüència a l’increment poblacional producte de diferents onades migratòries a causa del creixement econòmic. A més, la posició dins aquesta estructura, així com en el món laboral, està condicionada pel coneixement principalment del català i d’alguns altres idiomes, com el castellà, l’anglès o el francès. Tot i això, el treball indica que no hi ha hagut conflictes greus de convivència, tot i que hi ha el perill latent que els estereotips passin a ser prejudicis.