Un 14,3% de la població andorrana considera que cal restringir més l’entrada de treballadors immigrants a Andorra. Així s’extreu de l’estudi que l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) va realitzar entre els mesos de juliol i desembre de l’any passat a 786 persones majors d’edat. La xifra esmentada, a més, suposa un increment d’un 3,6% respecte al 2019, tot i això, és una de les dades més baixes dels diferents estudis que s’han fet en els darrers 20 anys. En aquest sentit, l’any 2013 es va registrar la xifra més alta, quan un 27,3% dels nacionals estaven a favor de restringir més l’entrada de treballadors estrangers, mentre que l’any 2007 era d’un 18,7%, totes dues dates coincidint en èpoques de crisi econòmica.

De manera constant, però, i tal com es desprèn del mateix estudi, la major part de la població aprova la política migratòria. En relació amb això, durant el treball d’AR+I, un 59,7% de la població va indicar que cal mantenir la política actual respecte l’entrada de treballador immigrants. Es tracta d’una de les xifres més altes dels darrers 20 anys. Fins i tot, un 25,5% es van mostrar a favor de facilitar més l’entrada de treballadors estrangers, una dada també molt alta dels darrers temps, però que lluny es queda del 40,4% que es va registrar l’any 2002. 

Continuant amb la temàtica laboral, l’any 2022, un 89,6% de les persones amb passaport andorrà es van mostrar d’acord en el fet que els immigrants que arriben al Principat puguin accedir a llocs de treball en igualtat de condicions que els nacionals, enfront d’un 8,9% que es va mostrar en contra. Respecte al darrer estudi, les persones a favor van disminuir un 0,8%, però aquelles que estaven en contra van incrementar un 2,1%. D’altra banda, un 94,5% es van mostrar d’acord l’any passat a què els estrangers puguin portar la seva parella o fills a viure a Andorra, mentre que un 4,4% no. Comparades aquestes xifres amb l’any 2019, les persones a favor van incrementar un 5,3%, i les que es van mostrar en contra van disminuir un 3,6%.

Respecte a la integració sociocultural, un 5,1% dels andorrans van considerar malament que, tot i que els estrangers aprenguin el català i adoptin molts costums del país, mantinguin l’ús de la seva llengua. Es tracta d’una xifra en què destaquen els andorrans que tenen pares del país, ja que són lleugerament més crítics i que, en afegit, suposa un increment d’un 2,7% envers el 2013. Enfront, l’any 2022 un 90,7% es van mostrar a favor, una xifra que també ha anat augmentant amb els anys, tal com demostren estudis anteriors, com per exemple l’any 2013, que era d’un 83,1%, o el 2002, amb un 82,6%. Així mateix, l’any passat, un 78,6% van veure bé que els residents estrangers, tot i que els estrangers aprenguin el català i adoptin molts costums d’Andorra, mantinguin els seus costums i estils de vida d’origen, una dada que, però, disminueix respecte a l’any 2013, quan era d’un 84,3%. Per contra, l’any 2022, un 13,1% ho veia malament, una xifra que s’ha incrementat des del 2007, quan era d’un 10,8% i del 2013, quan era d’un 4,7%.

Per altra part, l’estudi d’AR+I també va demanar als andorrans si estaven a favor o en contra que els estrangers que arriben al país puguin tenir temples propis on practicar la seva religió. En relació amb això, es va mostrar una divisió d’opinions al respecte. El grau de desacord, l’any passat, va ser el més alt registrat dels darrers estudis, amb un 47,4% de la població, incrementant, per exemple, un 8,5% envers l’any 2002, i un 6,3% respecte a l’anterior treball, que data de l’any 2019. El percentatge de persones a favor l’any passat, eren un 45,1%, una dada que va disminuir respecte al darrer estudi, amb un 51,2%.
Per altra part, l’estudi també valorava la importància de diferents factors per a la integració dels immigrants que viuen a Andorra. Així, la millor valorada l’any 2022 per als nacionals, amb un 90,1%, va ser la d’adaptar-se a l’estil de vida del Principat. En segon lloc, amb un 84,2%, participar en la vida social del país i, en tercera plaça, amb un 83,3%, comunicar-se habitualment en català. Comparat amb l’estudi de l’any 2002, aquest darrer factor esmentat va ser el millor valorat, amb un 91,9%, mentre que el segon millor valorat aquell any va ser el d’adaptar-se a l’estil de vida d’Andorra, amb un 80,4%.

Entrant més en detall, de l’estudi es desprèn que la proporció de persones que afirmen que conèixer la llengua oficial del país és necessària per viure-hi, és d’un 50,3%, ha disminuït envers l’any 2002 (64,4%), en la mateixa proporció que ha incrementat els que afirmen que el català és necessari només en alguns àmbits, passant d’un 20,6% a un 36,1% l’any passat. En aquest apartat, tal com van destacar des d’AR+I, això ho diuen els andorrans i les persones que tenen menys anys de residència, motiu pel qual afirmen que sí perquè «és la llengua oficial del país».