El salari mínim creixerà un 7% l’any que ve, situant-se en 1.376,27 euros. Així ho ha afirmat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en declaracions posteriors a la reunió del Consell Econòmic i Social (CES) que va tenir lloc ahir: «És un increment important perquè, per sort, la inflació s’està contenint», ha destacat la ministra, posant en relleu que aquest augment «és un pas més perquè el salari mínim s’acosti al 60% del mitjà». L’increment de l’IPC es fixarà entorn un 4,6 o 4,7%, donant així per assolida — i superada — la intenció de l’Executiu en quedés dos punts per sobre de la inflació, prenent distàncies també amb la pujada d’un 4% donada a Espanya.

Tanmateix, Marsol ha volgut ressaltar la voluntat per part del Govern de cara a pactar amb la resta de grups parlamentaris l’increment de la resta de salaris que es troben per sobre del mínim establert: «La intenció es parlar d’unes revaloritzacions salarials, més enllà del salari mínim, sobretot pels salaris més baixos», ha afirmat la titular de la cartera d’Economia i Treball, mostrant-se optimista envers «la bona disposició de tots el grups» i de cara a poder arribar a un acord amb totes les forces implicades o el màxim d’elles. Qüestionada pel sistema que s’establirà per fixar aquests augments salarials, Marsol ha esmentat que serà «més simplificat que les graelles de l’any passat. Esperarem a parlar-ne amb els altres grups parlamentaris perquè potser ells ens proposen alguna cosa que veiem que ens va molt bé». 

Els altres membres del CES, disconformes

La reunió entre l’Executiva i els altres membres del CES ha deixat constància, un cop més, de la manca d’unanimitat entre les diferents parts per arribar a un acord envers l’augment de la resta de salaris. Tal com ha manifestat el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, l’increment del 7% «és completament insuficient en un país en el qual l’especulació immobiliària està tan alta i els lloguers estan a 1.500 euros». 

Dins d’aquesta casuística, la qüestió de la tretzena paga va ser una de les més esmentades al llarg de la cita a la qual hi ha assistit també el gerent de la Confederació Empresarial (CEA), Iago Andreu. Mentre que Ubach s'ha mantingut en una postura ferma respecte a la qüestió esmentada, afirmant que «s’està intentant fer un tema tabú per part de la patronal, la qual no acaba d’entendre que cal avançar en aquest tema», Andreu ha remarcat que la seva intenció era no donar per aprovat un acord que es dilatés durant quatre anys vista: «El que nosaltres pensem és que el Govern ha de limitar-se a fixar el salari mínim i la resta s’ha de fer via pactes entre les parts o amb convenis col·lectius». 

A més, el secretari general de l’USdA ha emfatitzat que la tretzena paga, a banda de revertir el teixit econòmic del país, «afavorirà a les petites i mitjanes empreses perquè els treballadors hi farien més despesa», recalcant que «com volem fer un acord amb Europa amb una patronal que no veu això». Per la seva banda, Andreu ha volgut recordar que la patronal ja havia posat sobre la taula que el salari mínim s’apugés del 5% més l’1,5%, que del mínim al medià l’increment fos el corresponent a l’IPC, i que entre el medià i el mitjà la pujada fos la de l’IPC menys un 1,5%: «Això ja suposava una proposta de les més avançades que podríem trobar en el nostre entorn europeu, perquè les patronals i els sindicats només negocien el salari mínim», ha remarcat.

Les discrepàncies donades, però, no li han restat a Conxita Marsol l’optimisme de cara a poder arribar, durant les pròximes setmanes, a un acord entre totes les parts: «Tots han fet esforços i han apropat posicions. Hem estat molt a prop d’aconseguir arribar a una entesa i començarem a treballar al gener per fer-ho», ha afirmat.