FEDA preveu tancar l’any 2023 amb més de 20 milions d’euros de benefici, el que compensaria les pèrdues de 18 milions d’euros registrades l’any 2022 que van ser conseqüència dels efectes de la crisi energètica. Així ho van anunciar ahir el director general de FEDA, Albert Moles, i la directora financera, Marta Suñé, durant el balanç anual davant els mitjans de comunicació.

Des de la parapública destaquen aquest any com l’inici de la recuperació econòmica. Tal com va indicar Suñé, hi ha hagut una estabilització dels preus de mercat, una actualització de les tarifes que es va dur a terme i el no repartiment de beneficis, fet que ha ajudat en la recuperació econòmica. El sector de l’energia continua estant marcat per la volatilitat, i per això la directora financera va insistir en el fet que «ens hem de cobrir davant el risc que tenim de l’exposició a la volatilitat dels mercats. Necessitem fer coixí», ja que ningú pot assegurar que es produeixi un increment inesperat de preus com va succeir l’any passat.

Sobre aquesta qüestió i amb l’objectiu de completar la transició energètica, Suñé ha presentat el pla d’inversions del grup per als pròxims cinc anys, una proposta econòmica que ascendeix de 150 milions d’euros. Alguns dels projectes destacats que tenen previst posar en marxa són: la construcció del parc eòlic del Maià (38 M), la central hidroelèctrica (10 M), la subestació del Riu Runer (18,9 M), ampliar la xarxa de calor a tot el país (29,3 M), l’eficiència de CTRASA (10,3 M) i la mobilitat elèctrica (1,32 M), entre d’altres.

Demanda i producció d’energia// Moles va destacar, a més del tancament econòmic positiu, que «tancarem l’any amb 554 GWh d’energia venuda, un 1,7% per sota del consum de l’any 2022».
Sobre la producció nacional, es calcula que en tancar l’any arribarà als 109 GWh, un 8,3% per sobre de la de l’any 2022, sobretot gràcies a l’increment de la producció fotovoltaica, que suposa l’11% de la producció nacional. Tot i així, a causa de la sequera, la generació hidroelèctrica ha estat per sota dels últims 18 anys i es preveu que tanqui l’any arribant als 70 GWh produïts.

Emissions// Els directius van explicar el compromís de l’empresa amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), en els quals s’inclou també la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. De fet, el 2022, les emissions per kWh d’electricitat distribuïda han estat de 75g de CO2eq, una xifra que es troba per sota de la mitjana europea. Moles va explicar que l’objectiu és garantir la reducció progressiva de CO2 al país, i per això «de cara al 2030, volem que el 100% de l’energia importada a Andorra sigui d’origen renovable».

També cal destacar que durant l’any 2022, el 67% de tota l’electricitat consumida a Andorra tenia com a origen fonts renovables com l’aigua, el sol o el vent. Aquesta dada inclou l’electricitat generada al país i també la importada. Les previsions són que la xifra del 2023 sigui similar en tancar l’any, però la xifra no serà calculada de manera real fins a mitjans del 2024, quan Andorra tingui accés a les dades dels països veïns.