El debat de Sant Julià la Lòria es va celebrar ahir al vespre, amb el candidat d’Unió Laurediana + Demòcrates + Acció + independents, Josep Majoral; el candidat de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, i el candidat de Per Sant Julià, Antonio Miralles, com a protagonistes. 

El primer i únic debat a tres de tots els debats electorals d’aquestes eleccions comunals va arrencar, com ja hem anat veient els darrers dies, amb la problemàtica de l’habitatge. El primer candidat a pronunciar-se va ser Cairat, el qual va detonar la preocupació de la seva candidatura envers aquesta qüestió i posant sobre la taula una de les propostes que volen impulsar en cas d’esdevenir guanyadors dels comicis: els pisos per a la gent gran. Segons l’actual membre de l’oposició, la iniciativa, la qual ha comptat amb l’ajuda de la majoria, recull 70 immobles a preu assequible, amb l’objectiu «de cobrir certes necessitats d’aquest col·lectiu i retardar l’envelliment, així com fer-ho d’una manera més digna». 

Les discrepàncies, absents en la resta de debats emesos aquests darrers dies, van arribar ja als primers minuts amb la resposta de Majoral, a qui no li van agradar les paraules de Cairat en considerar que «s’està atribuint la titularitat dels pisos amb serveis, quan no són només una cosa seva». Miralles, a qui aquesta petita disputa d’egos no el va semblar afectar en cap moment, va optar per criticar la forma del projecte i destacar que la ubicació no és la més adequada, ja que l’ideal seria poder situar aquestes vivendes a l’Hotel Pol:  «És el moment de definir el projecte i tenir la gent gran més a prop del centre, perquè la majoria de les persones grans tenen dificultats per caminar i, per tant, no és viable que estiguin a un quilòmetre del centre neuràlgic de la parròquia». Una visió altrament distant de la de Cairat, el qual va recalcar que l’Hotel Pol «ha de donar resposta a la problemàtica de l’habitatge per a la gent jove, destinant una part de l’immoble a què es puguin emancipar i que sigui compatible amb la residència universitària o amb projectes d’emprenedoria i ús social».  

El sentiment d’arrelament va ser un dels altres temes més destacats del debat. Tots tres candidats van coincidir en el fet que aquest sentiment ha desaparegut o s’ha diluït amb el temps, tot i que la manera de recuperar-ho passa per tres propostes ben diferents. Per a Cairat, la recuperació del Centre Cultural i de Congressos Lauredià és un màxim necessari per assolir aquesta fita, mentre que per a Miralles la participació del jovent en la vida cultural i de la pròpia parròquia és l’eix fonamental. Per contra, Majoral va decidir anar més enllà i posar en valor una proposta de xarxa de calor  als edificis públics que permetrà tenir els boscos més nets i sense risc d’incendi, així com el pla de participació ciutadana ja instaurat per embellir la parròquia i, principalment, la Verge de Canòlich. «S’ha d’escoltar tot allò que desitgen i demanen els veïns de Sant Julià de Lòria».

Com no podia ser d’una altra manera, Naturland també va comptar amb la seva petita parcel·la temporal.  Mentre que per a l’actual cònsol major és un exemple de «reactivació econòmica, facturant enguany més de cinc milions d’euros», per a Cairat «continua sent un repte de futur, tot i que reconec l’èxit de la majoria». La crítica més incisiva cap al parc, però, va venir sorprenentment de part de Miralles: «S’ha fet una inversió astronòmica i ha portat a la parròquia a molts mals de cap», va indicar, afegint «que les actuals xifres no és perquè hi hagi més activitat, sinó perquè han pujat els preus. Hem creat una despesa, no una riquesa, i s’ha de canviar el pla i comunicar-lo millor perquè ni tan sols els lauredians anem al parc».

Finalment, i pel que fa a la casuística del comerç, els tres candidats a cònsol major van coincidir en la necessitat de dinamitzar tot aquest sector. «Posarem en marxa una plataforma que interconnecti tots els comerços i uns descomptes als productes», va esmentar Majoral. Miralles va posar de manifest que «si no tenim un espai atractiu, no tindrem un comerç atractiu», una situació que, per a Cairat, travessa també per «una millora de tot l’entorn urbà de la parròquia».