PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El cent per cent dels tràmits del Govern es podran fer telemàticament el 2024

Marín avança que ja hi ha hagut converses amb les societats parapúbliques perquè també siguin incloses dins la finestreta única

Per El Periòdic

La sessió de preguntes al Govern d’ahir.
La sessió de preguntes al Govern d’ahir. | Demòcrates

El cent per cent dels tràmits del Govern es podran fer en línia de cara al 2024. Així ho va assegurar ahir la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, durant la sessió de preguntes al Govern del Consell General. A hores d’ara, però, l’Executiu encara treballa en la digitalització de més de 200 tràmits per tal d’assolir aquest objectiu l’any vinent. La culminació d’aquesta fita, per tant, suposarà el primer pas per implementar la finestreta única, un mecanisme que permetrà la gestió de documents entre comuns i Govern des de qualsevol administració. Precisament, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, volia conèixer els terminis i l’estat d’evolució d’un mecanisme que «ja preveu el Codi de l’Administració» i que, per tant, «és una obligació legal que tenen el Govern i els comuns». A la vegada, també va demanar si la finestreta única inclourà els tràmits relacionats amb la CASS, el SAAS, Andorra Telecom i FEDA.

Marín va posar en relleu que la digitalització de tots els tràmits oficials és una de les prioritats de la legislatura, ja que l’objectiu final de tot plegat és disposar d’una administració electrònica «les 24 hores i els 365 dies de l’any per facilitar la vida dels ciutadans». Tot i això, va aclarir que aquesta transformació «no pot ser d’un dia per l’altre». Per aquest motiu, i amb la voluntat d’evitar desplaçaments innecessaris, va detallar que s’ha habilitat la possibilitat que els comuns puguin gestionar, per exemple, la renovació del passaport o del carnet de conduir, dos tràmits que són competència del Govern. Així mateix, va exposar que en aquests moments «estem ‘procedimentant’ tots els tràmits del Govern i els conjunts entre l’Executiu i els comuns, particularment en l’àmbit del comerç».

Per arribar a la plena digitalització entre totes les administracions, la ministra va dir que serà imprescindible un treball transversal amb les corporacions comunals, però malgrat la demanda d’Escalé, la ministra no va avançar quan el projecte podria ser una realitat. En aquest sentit, el que sí que va avançar és que ja hi ha hagut converses amb les societats parapúbliques per tal que també siguin incloses dins el mecanisme de la finestreta única. En relació amb una altra demanda d’Escalé relativa a l’homogeneïtzació de la signatura electrònica, Marín va comentar que es tracta d’una feina que està capitanejant la Secretaria d’Estat de Transformació Digital i que, des del Ministeri, el que s’impulsen són campanyes de comunicació per donar a conèixer aquesta eina entre la població.

Recomanacions del Comitè pels drets de les persones amb discapacitat / Una altra de les preguntes orals tractades en el marc de la sessió del Consell General va ser la relativa a les recomanacions fetes a Andorra per part del Comitè pels drets de les persones amb discapacitat. Concretament, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, va demanar al Govern quina és la planificació prevista per al desenvolupament de les 90 recomanacions que el comitè va traslladar a Andorra durant el mes de setembre.

Com a responsable d’Afers Socials, Marín va detallar que la planificació pel període comprès entre el gener del 2024 i el desembre del 2026 inclou accions i mesures que responen a les recomanacions del Comitè pels drets de les persones amb discapacitat i també a altres obligacions contretes amb organismes internacionals. En aquest sentit, va anunciar que a principis del 2024 el Ministeri d’Afers Socials constituirà i liderarà una taula de treball multidisciplinar integrada per diferents ministeris i estaments concernits que tindrà com a funció analitzar les mesures urgents de l’informe del comitè relatives al reconeixement de les persones amb discapacitat davant la llei i al desenvolupament d’un pla d’acció i normatiu. Així mateix, a partir del segon trimestre de l’any vinent «es revisarà la normativa de referència en matèria de protecció social per disposar d’una avaluació sobre la seva aplicació i implementació» abans de finalitzar el 2024.

Segons Salazar, una de les recomanacions de l’organisme també era la creació d’un institut nacional de drets humans, un projecte que Marín va dir que es treballarà en el marc de la taula de treball que es crearà de manera conjunta amb les associacions concernides i la federació andorrana d’associacions de persones amb discapacitat (FAAD).

Litigi pels drets d’autor / Finalment, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, va preguntar al Govern sobre la problemàtica actual entre la Societat gestora de Drets d’Autor i Drets Veïns (SDADV) i la Société des Auteurs, Compositeurs et Éditeurs de Musique (SACEM), una entitat francesa relativa als drets d’autor que, llei en mà, opera de forma il·legal al Principat des del 2013.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va contextualitzar que el conflicte es va iniciar abans de l’aprovació del marc legal andorrà sobre drets d’autor, quan la SACEM i altres entitats estrangeres podien gestionar els drets d’autor d’Andorra i, en conseqüència, recaptar el que consideraven oportú. Amb la llei del 2013, l’SDADV passava a ser l’únic organisme autoritzat del país. Al llarg d’aquest temps, l’entitat andorrana ha signat nou convenis i n’està negociant 26 amb altres societats defensores dels drets d’autor, tot i que amb la SACEM, després de reiterats avisos, no s’arriba a cap acord.

És per això que la ministra va avançar que si les negociacions no conclouen amb èxit, no hi haurà més remei que acudir a la justícia. Malgrat que seria el darrer pas, Bonell va assegurar que tot apunta que l’afer s’encamina als tribunals. La ministra, però, no va poder respondre la demanda de Vela relativa a la quantitat econòmica que es reclamaria a l’entitat francesa, tot i que segurament, va dir, «serà una xifra alta», segons informa l’ANA.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT