El Govern es posarà mans a l’obra amb la creació de l’agència tributària única a partir del 2024. Almenys així ho va assenyalar ahir el ministre de Finances, Ramon Lladós, durant la sessió de debat del projecte de pressupost per a l’exercici del 2024. Després que tots els grups parlamentaris haguessin fet esment a la necessitat de crear aquest mecanisme, el ministre va afirmar que es tracta d’una qüestió que «forma part de l’acció de Govern» i, malgrat les dificultats, va demanar la col·laboració dels comuns per tal que l’agència pugui ser una realitat al llarg d’aquesta legislatura. L’objectiu és millorar l’eficiència dels recursos de l’administració per recaptar impostos i la dels ciutadans a l’hora de complir amb les seves obligacions, però, tal com va expressar Lladós, «no pretén canviar el model impositiu ni el model de transferències entre l’Executiu i els comuns».

El primer a reclamar la necessitat de crear l’agència tributària única va ser el conseller general no adscrit, Víctor Pintos. «Volem vuit institucions, no vuit administracions», va dir. En aquesta línia, va asseverar que aquesta és una tasca cabdal per facilitar la feina a l’administrat i que «ha de ser un tema prioritari de la legislatura» per tal «d’aconseguir la màxima eficiència dels recursos públics». Pel que fa a la resta del projecte de llei, va destacar l’increment considerable de la despesa i va remarcar la disminució de la recaptació de la duana, una situació que «pot ser objecte d’aquesta falta de consum derivat de l’estructura enfocada al turisme».

Des del grup parlamentari socialdemòcrata, la consellera general Judith Salazar també va advocar per una recentralització impositiva que vagi acompanyada d’una nova llei de transferències que incorpori, per exemple, criteris com els serveis a banda de la població i la superfície perquè «no es pot tractar igual econòmicament als comuns que desenvolupen servei sobre d’altres que no n’ofereixen tants». Entrant més al detall del projecte de llei de pressupost, des del partit socialdemòcrata es va demanar, en primer lloc, reflexionar al voltant dels terminis de lliurament del text per «intentar que es pugui implementar a principis d’any». També va destacar que la millora de l’economia que s’exposa «dona una sensació que no arriba a la gran majoria de la gent» i, des de la formació, es va opinar que «hi ha una distribució de la riquesa que no és del tot justa».

Un altre dels punts en els quals va incidir va ser en la necessitat de reflexionar al voltant del creixement del país, ja que es tracta d’una qüestió que «no s’ha de fer des d’un punt de vista unilateral», però va celebrar l’alta inversió en matèria d’habitatge malgrat lamentar que «arriba tard». La consellera va indicar que també «és urgent millorar el poder adquisitiu de les famílies» i atorgar més mitjans econòmics als sindicats per tal que sigui un element que ajudi a assolir aquest objectiu, així com oferir més suport a les PIMES mitjançant la creació d’un sistema de suport econòmic. «Trobem a faltar previsió pressupostària en aquest sentit», va afegir.

Així mateix, va assenyalar que la investigació i el desenvolupament continua sent «la gran assignatura pendent del país» i, per tant, «estem obligats a pensar com modernitzem els nostres sectors econòmics». En clau educativa, va advocar per impulsar la formació professional i va criticar el fet que no es tinguin dades dels estudiants a l’estranger i que cada vegada hi hagi més pèrdua de talent andorrà. Finalment, quant al model sanitari, va demanar una avaluació del metge referent després dels primers tres anys d’aplicació. A tall de conclusió, va dir que «les dades milloren fortament des del punt de vista macroeconòmic, però ens arriba un empobriment d’una capa bastant més ampla de la societat», va lamentar la bretxa cada vegada més gran de la desigualtat i va reclamar una millora els ingressos.

Des del grup parlamentari de Concòrdia, el conseller general Cerni Escalé va començar la seva intervenció assegurant que «arribem tard en l’aprovació del pressupost». De fet, va manifestar que aquest serà «l’onzè pressupost consecutiu que començarà a operar fora del seu temps natural, i això té moltes repercussions». Pel que fa al contingut del text, Escalé va explicar que la previsió d’ingressos «és realista» tot i que va instar el Govern a fer una revisió de les exempcions de l’Impost de Societats i de l’IRPF. En el capítol de despeses, va valorar positivament que es destinin fins a 67 milions d’euros en inversions reals i va dir que aquesta dada representa la «bona salut de les finances públiques», malgrat que va lamentar l’increment de les despeses de funcionament, que han passat de 321 milions el 2012 als 507 pressupostats pel 2024.

També va posar en relleu que a Concòrdia li preocupa la sostenibilitat dels comptes públics, per la qual cosa va considerar important executar un pla de reducció de l’endeutament a mitjà termini. Quant al model de creixement del país, va assenyalar que «no ho és tant si es té en compte a quines butxaques arriben aquests euros», i va apostar per dedicar més esforços a promoure l’emprenedoria i treballar en el retorn del talent andorrà.

Per la seva banda, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va centrar el seu discurs en la reclamació de crear l’agència tributària única «per facilitar la vida dels ciutadans i per tenir una bona recaptació fiscal». Així mateix, va felicitar que el pressupost destini fins al 70% dels recursos a inversions relacionades amb habitatge, salut, educació o mobilitat. «Aquest pressupost respira rigor i l’estat del benestar», va sentenciar.

A parer dels grups de la majoria, els consellers generals de Ciutadans Compromesos i Demòcrates, Carles Naudi i Jordi Jordana, van coincidir en assenyalar les bones perspectives d’inversió de cara a l’exercici vinent i les partides adreçades a recomprar deute. Naudi va explicar que el pressupost «compleix amb la Regla d’Or» malgrat el desequilibri entre la marxa de l’economia i la inflació, mentre que Jordana va dir que el projecte de llei té una previsió d’ingressos que «confirma la recuperació i l’increment de l’activitat econòmica al Principat». En relació amb l’agència tributària única, des de la majoria es va destacar que «estem plenament d’acord» i, per tant, «és una línia en la qual s’ha d’avançar i materialitzar-la quan sigui possible».

El debat al voltant del projecte de llei de pressupost es va tancar amb una petita discussió entre Escalé i el cap de Govern, Xavier Espot, al voltant de l’anunci de tancament de les grans línies de l’acord entre Andorra i la Unió Europea. Espot va voler aclarir que el Govern no ha signat ni rubricat cap document, ja que s’obrirà un termini fins a arribar a la reflexió final on s’inclourà el referèndum. També va dir que com no pot ser d’una altra manera el pressupost tampoc inclou cap partida referent a l’impacte que suposaria l’acord amb la UE, segons informa l’ANA.

El pressupost per l’any vinent en xifres

A grans trets, tal com va exposar Lladós, el projecte de pressupost per a l’exercici del 2024 inclou les xifres d’ingressos, despeses i inversions més gran que s’han realitzat mai; el 70% de les despeses i inversions es dediquen a continuar reforçant l’estat del benestar i el text té com a punts cabdals l’aposta econòmica per l’habitatge i les mesures per mitigar la pèrdua del poder adquisitiu. Així, va recordar que es preveuen uns ingressos corrents de 585,8 milions d’euros, un 11% més que l’any passat i una inversió real de 67,3 milions, un 52% més que aquest 2023. Paral·lelament, els ingressos corrents per al 2024 estan previstos en 585,8 milions d’euros, un 11% més respecte d’aquest any, mentre que les despeses totals seran de 618,5 milions.

Entrant una mica més al detall, va posar en relleu que els àmbits sobre els quals s’incideix amb més intenció és en l’habitatge, on es dediquen més de 30 milions tant pel que fa a la compra com a la reforma d’immobles i més de 33 milions en ajudes destinades, entre altres, al pagament del lloguer; en la sanitat, on la transferència cap al SAAS arriba fins als 41 milions d’euros; i en l’educació, on creix un 20% la transferència econòmica en relació amb els anys anteriors. També va assenyalar la partida de 8,3 milions en mobilitat i de 7,8 pel que fa al manteniment de la xarxa viària, així com la transferència de prop de 21 milions a Andorra Turisme.

Amb tot, Lladós va assegurar que es tracta d’un pressupost que s’emmarca en «una economia creixent», però «amb certes dificultats», que és prudent pel que fa als ingressos i que és «realista» si s’analitzen les despeses. El titular de Finances, va incidir, a més, en el procés de diversificació que està experimentant l’economia andorrana tenint en compte la reducció dels ingressos de tabac a la duana en més d’un 27%. El termini per presentar esmenes a l’articulat finalitzarà a les 13.30 hores del proper 14 de desembre.