Andorra ha estat el primer país del món en entregar davant de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’informe bianual de transparència (BTR); on es recullen les polítiques que el país ha tirat endavant per lluitar contra el canvi climàtic, així com l’històric d’emissions de CO2. Així ho va destacar el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, en seu el primer dia de participació en la conferència dels estats part (COP 28) del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que se celebra a Dubai sota la presidència dels Emirats Àrabs Units. El mecanisme de transparència s’emmarca dins dels compromisos contrets en l’Acord de París.

Tal com recull el conveni en la seva pàgina web, la ràpida presentació per part d’Andorra del seu primer BTR, més d’un any abans de la data límit, «demostra la voluntat política i el ferm compromís de complir les obligacions de presentació d’informes». Aquest mecanisme de transparència, que es desprèn de l’Acord de París, estableix l’obligació de tots els països signants de l’entesa a entregar cada dos anys un informe explicant els compromisos i avenços realitzats per fer front a la lluita contra el canvi climàtic. Aquest primer informe és obligatori lliurar-lo a l’ONU com a molt tard a finals del 2024, i Andorra ho ha fet més d’un any abans i ha estat el primer país del món en fer-ho.

Entrant al detall de l’informe entregat, aquest recull que Andorra va assolir el màxim pic d’emissions el 2005 i que des d’aquesta data s’ha marcat una clara tendència a la baixa reduint-les més d’un 38% el 2021 respecte al 2005. A més, del total d’emissions que es generen anualment, gairebé la meitat són absorbides per la capacitat d’embornal que tenen els boscos del país. Aquesta tendència possibilita afirmar que el país està en la línia de treball per poder assolir la neutralitat carboni el 2050, tal com s’ha compromès internacionalment.

El document explicatiu també permet informar els òrgans internacionals de tots els mecanismes legals i financers dels quals s’ha dotat el Govern per poder assolir els objectius marcats a mitjà i llarg termini. Aquests es basen, sobretot, en la Llei d’impuls i de transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), la llei d’economia circular, l’impuls del fons verd alimentat amb impostos finalistes, la gratuïtat del transport públic i els plans d’ajuts econòmics vinculats a la instal·lació d’energies renovables o vehicles elèctrics, entre d’altres.