En la vesprada d'ahir a Girona va haver-hi un Fontajau ple de gom a gom per posar a prova a un MoraBanc Andorra que encarava el seu tercer partit consecutiu lluny de casa. A diferència dels darrers partits , la posada en escena dels tricolors era ideal per frenar a un Bàsquet Girona que no es trobava còmode a pista. Bona versió al darrere i al davant, on Tobias Borg tornava després de la lesió per la porta gran, catapultant als nostres. El primer assalt va ser insòlit, on es van quedar a 2 punts d’igualar el rècord d’anotació dels de Lezkano en un període. 26-38 per finalitzar un primer quart molt dinàmic.

Els gironins començaven a trobar la llum fent sang als pocs errors no forçats del MoraBanc, però Jean Montero apareixia per continuar mantenint una diferència de més de 10 punts. Tot i això, el seu 12/22 en triples va ser difícil de contrarestar, però l’avantatge encara era nostre en finalitzar la primera meitat amb l’altíssim marcador de 56-60, al més pur estil NBA. En aquell moment els del MoraBanc no sabien quin partit els esperaria. Però si anava a ser igual que els primers vint minuts ja es podien calçar i preparar els desfibril·ladors. L’enfrontament, doncs, feia un gir de 180 graus i se n'anava al fang. Poca anotació i joc molt aturat davant un Bàsquet Girona que apostava per una defensa zonal que els hi era efectiva contra un MoraBanc Andorra que no trobava encert de cap de les maneres.

Un tercer quart dur i marcat, principalment, pel baix percentatge en el tir dels de Lezkano. Jean Montero s’inventava la jugada de la jornada, i potser de l’any, amb un triple des del mig del camp sobre la botzina per donar-nos vida amb el 76-71 que encara era bo. Una jugada espectacular que era el punt de partida per anar de menys a més en el darrer assalt. A base d’ofici i de voler, el MoraBanc Andorra capgirava el marcador i agafava un avantatge de quatre punts quan faltaven cinc minuts de partit. Els locals, recolzats de la seva gent, entraven en l'intercanvi i Fontajau vivia en primera persona un autèntic espectacle per qualsevol aficionat del bàsquet. El mateix Jean Montero amb l’equip a l’esquena (28 de valoració), agafava la responsabilitat per guanyar amb un triple, però el cèrcol escopia la pilota i van haver d'anar a la pròrroga.

En el temps extra, els tricolors no es rendien davant una millor posada en escena dels locals, però la moneda sortia creu. Inclús en un nou tir de Jean Montero per gairebé forçar una segona pròrroga. 107-104 a Fontajau, on qualsevol dels dos equips hagués pogut celebrar la victòria. Final amarg en el partit 300 de Rafa Luz a la Lliga Endesa, però amb la convicció que aquest equip pot donar, i donarà, moltes alegries amb aquesta lluita davant rivals de molt alt nivell.