En la seva visita al Comú d’Andorra la Vella d’ahir al matí, on va ser acollit pels consellers generals i pels cònsols de la capital, David Astrié i Miquel Canturri, el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va atendre els mitjans de comunicació i va ser preguntat per la qüestió de l’avortament i les declaracions del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, on afirmava que la despenalització era un objectiu prioritari per aquesta legislatura i que hi ha la voluntat que es faci realitat per l’any 2025.

La resposta del copríncep va ser que «dic al mateix que va dir el cardenal Pietro Parolin», quan el secretari d’Estat de la Santa Seu va visitar el Principat per la diada de Meritxell del passat setembre, on va explicar que «es vol potser buscar una solució inventiva, debatre-ho i que (l’afer) era molt lent». Vives va entendre que hi ha una voluntat de la societat per a la despenalització, però va tornar a apel·lar la lentitud i complexitat del procés. Al ser qüestionat més específicament per les declaracions de Baró, el cap d’Estat va testificar que «el ministre fa el que pot, però no», explicant que farà el que podrà però que no hi ha res acordat amb la Santa Seu. Vives va esmentar que desconeix com van les negociacions amb el Vaticà, ja que «és Govern que, amb el seu ambaixador davant la Santa Seu i les seves autoritats, es van mostrar col·laboradors i de voler trobar una solució que fos bona» i a qui correspondrà trobar una resolució per aquest afer. Així i tot, el copríncep va reiterar que «és un procés llarg i difícil. Perquè la religió catòlica és la que és, i aleshores també cal, com en totes les coses, veure entre tots què és el que guanyem i perdem».

Paral·lelament, el copríncep episcopal va fer també una valoració sobre el problema de l’habitatge al país i de les manifestacions que s’han produït arran d’aquesta problemàtica. Vives va declarar, respecte a aquestes últimes, que «han estat un toc d’atenció», ja que «estar en democràcia també és que en llibertat pugui manifestar el que pensa, sobretot si és amb respecte i en pau. Això és un dret, no? I ha estat bé, han manifestat que volen unes solucions». En aquest sentit, el copríncep va també estipular que també «recolzo que es demani», ja que «convé» per a demanar al «Govern i els Comuns que mirin de posar remei».

Així mateix, el bisbe va declarar també que «em toca dir a la ciutadania que aquestes són qüestions que afecten molts altres llocs i això no ens ho arregla. Nosaltres tenim unes particularitats i que, a més a més (la problemàtica) té un punt de molta lentitud». A banda d’això, el copríncep va explicar que «la lliure circulació de compres, vendes i de persones també fa que les coses, en el lliure mercat, tinguin els seus inconvenients», explicant amb aquesta base que existeixi la possibilitat que els preus pugin artificialment.

Tot i que les circumstàncies no siguin fàcils, Vives va voler encoratjar a l’acció per a resoldre la problemàtica de l’habitatge fent especial èmfasi en els joves «que es volen independitzar» i les famílies, «que tenen uns sous més normals, que no són tan alts», a qui el copríncep va animar al fet que estiguin en primer pla a l’hora de resoldre la crisi amb una resposta que assegura que les autoritats ja estan treballant per a elaborar-la.
Especificant més en aquesta resposta, el bisbe ha demanat «solucions inventives», posant d’exemple el projecte del Jovial, ja que en aquest cas «es va buscar una fórmula acotada en el temps i en les persones que hi participen fent uns pisos adaptats també per a minusvàlids. Recordo que va ser una obra molt bonica».

Així mateix, un altre exemple de certa inventiva nacional que va exposar el copríncep va ser la pandèmia de la Covid-19, ja que es va buscar «tenir solucions per a nosaltres, que no teníem a la Unió Europea (UE) al darrere i que era una mica agressiva. Cosa normal pel fet que cada país anava amb por i aquesta és un mal conseller. Però, en canvi, vam saber trobar» la forma de solucionar la crisi sanitària. De fet, una pràctica que va esmentar el bisbe d’Urgell va ser l’arribada dels metges provinents de Cuba per atorgar suport sanitari al sistema andorrà en els moments més complicats de la pandèmia, on els sanitaris també s’anaven contagiant i l’assistència cubana va poder ser un bon suport mèdic en aquells moments, tal com va recordar Vives.

Durant el seu discurs davant del Consell de Comú d’Andorra la Vella, el copríncep va felicitar els cònsols i als consellers per l’evolució de la parròquia, així com l’herència política heretada per l’antiga cònsol major de la capital i actual ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que estava present durant l’acte acompanyada per l’exministra de Cultura i Esports en la passada legislatura, Sílvia Riva. Així mateix, Vives va voler encoratjar als futurs membres del Comú una vegada hagin finalitzat les eleccions, per  afrontar reptes com el canvi climàtic i el creixement econòmic sabent que la parròquia d’Andorra la Vella té la peculiaritat i especialitat de ser la capital nacional, i que ha de ser desenvolupada com a tal.