El Consell d’Europa (CoE), concretament la comissària de Drets Humans, Dunja Mijatovic, va fer pública ahir una declaració en què va denunciar que «la persecució penal contra la defensora dels drets de les dones, Vanessa Mendoza Cortés, atempta contra la seva llibertat d’expressió i té un efecte paralitzant sobre els defensors dels drets humans, així com sobre altres persones que actuen a favor dels drets de les dones i de les nenes a Andorra», tal com va estipular Mijatovic en el comunicat publicat prèviament a l’audiència que tindrà lloc el pròxim 4 de desembre per tractar el cas Mendoza. 

El CoE fa referència als informes anuals del Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, sobre les represàlies per a la cooperació, en què es detalla la investiació sobre el seu afer a partir de la informació proporcionada per Mendoza al Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones de les Nacions Unides i els mitjans de comunicació l’any 2019. Sobre aquesta informació, l’organisme europeu dictamina que «descriu els obstacles que impedeixen l’exercici dels drets humans per a les dones i les nenes a Andorra», esmentant el procés judicial que es va obrir contra l’activista per calúmnia i difamació contra els coprínceps (infraccions contemplades en els articles 172 i 320 del Codi penal andorrà, castigades amb penes de presó) i delicte contra el prestigi de les institucions andorranes (article 325 del Codi penal). L’Administració pública va abandonar l’acusació per difamació l’any 2021, però encara continua vigent la judicialització del delicte contra el prestigi institucional.

En referència a aquest procés, el Consell d’Europa va declarar ahir que «les autoritats andorranes haurien d’adoptar totes les mesures necessàries per a garantir la llibertat d’expressió de la senyora Mendoza Cortés i garantir un entorn favorable al treball dels defensors dels drets de les dones».

Qüestionat per aquest afer en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’ahir, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i portaveu del Govern, Guillem Casal, va al·legar, respecte a la qüestió de l’avortament, que aquest «Govern no s’ha amagat mai de la seva voluntat en el camí de despenalitzar». En aquesta línia, Casal va anomenar diversos serveis que intenten ajudar les dones en aquest sentit, com el SiAD. Respecte a Mendoza, el ministre va explicar que és «un procés judicial que el Govern no ha d’entrar a valorar, però aquest procés no té res a veure amb la voluntat política de la Vanessa, o postulats que defensa ella o l’associació (Stop Violencies) en concret. Té a veure amb les declaracions produïdes que a criteri de Govern eren difamatòries envers els treballadors públics. El que és fals és que el Govern persegueixi públicament la Vanessa, ens sap greu d’alguna manera que es doni veu i crèdit a aquestes veus que volen desprestigiar el nostre país».

130 residents van avortar a Catalunya l’any 2022/ Un total de 130 dones residents van ser ateses a Catalunya per una interrupció voluntària de l’embaràs durant el 2022. Segons es desprèn de les dades facilitades pel departament de Salut de la Generalitat, la gran majoria de les dones (34) es trobaven a la franja d’entre els 25 i els 29 anys. La segona franja d’edat amb més avortaments va ser la dels 30 als 34 anys amb 31 casos, seguida de la dels 20 als 24 anys  amb 29 casos i de la dels 35 als 39 anys amb 20 casos. També s’especifica que van avortar 19 dones majors de 39 anys i sis menors de 20. La gran majoria eren dones solteres amb 89 casos, tot i que també hi va haver una trentena de casades, cinc de separades, tres divorciades, una vídua i altres dos que no van oferir detalls.