La llei de la pròrroga dels lloguers s'ha aprovat aquesta tarda per assentiment durant la sessió de Consell General. La voluntat de consens entre la majoria i l’oposició és tirar endavant una sèrie d’accions per resoldre la problemàtica de l’habitatge. Malgrat que és una llei que no satisfà a tothom, tant des del Consell General com des del Govern s’està d’acord que protegeix els llogaters i dona marge perquè durant els tres anys que els contractes hauran de ser prorrogats es pugui treballar per posar al mercat habitatges de lloguer a preu assequible gràcies a un parc públic, a la col·laboració publicoprivada o al fet que es facin aflorar habitatges que ara estan buits. 

La consellera demòcrata, Meritxell López, ha comentat que aquesta és una intervenció que no pot perpetuar en el temps i s'ha considerat que els tres anys de pròrroga són un temps prudencial perquè, per exemple, l’Executiu posi al mercat 300 habitatges públics. López ha recordat que els contractes vigents signats després del 2019 també es prorroguen fins al 2027 i que s’estableixen topalls per als increments. D’aquesta manera, els pisos que estiguin per sobre dels vuit euros per metre quadrat no es podran apujar, mentre que els que estiguin entre els set i els vuit euros es podran incrementar un 4%. Respecte als que se situïn entre els sis i els set euros podran augmentar-se de l’IPC i els que costin menys de sis euros per metre quadrat es podran apujar de l’IPC més el 4%. 

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a banda de la proposta de llei aprovada aquesta tarda ha proposat als diferents grups parlamentaris reunir-se per «tal d’agrupar les diferents propostes per temàtiques, prioritzar-les i continuar treballant per millorar l’accés a un habitatge digne». La ministra és conscient que és un repte majúscul i que les propostes no són fàcils, però «abordar aquesta problemàtica tots junts és la millor manera d’èxit». A més, Marsol va voler agrair «el clima de comunicació, esforç i treball, especialment el de cessió i pacte». La ministra també va defensar que es protegeixi l’arrendatari amb una pròrroga que va «més enllà d’un any» a canvi «d’una pujada moderada de les rendes més baixes».

Des dels grups parlamentaris de l’oposició s'ha valorat la voluntat de diàleg amb l’objectiu de tirar endavant una sèrie de mesures que aconsegueixin pal·liar la problemàtica de l’habitatge. Per una banda, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha destacat que en aquests tres anys s’hauria «d’actuar en l’àmbit polític» per comptar amb un parc públic amb la finalitat de frenar l’especulació i poder aflorar els pisos buits, també per regular els pisos d’ús turístic o per impulsar el registre de la propietat i tirar endavant un índex de referència. Per altra banda, la presidenta suplent del PS, Susanna Vela, ha celebrat que s’hagi donat «el canvi de timó del Govern que reclamaven des de feia dues legislatures» i va destacar que espera que hi hagi celeritat per tirar endavant polítiques d’habitatge de manera global. 

Finalment, el president del grup parlamentari Concòrdia, Cerni Escalé, ha comentat que és una «bona llei (malgrat qüestions com que els topalls als preus de l’habitatge haurien d’haver-se beneficiat de variables)» i com a aspecte negatiu ha destacat que arriba una mica tard. Però creu que és important actuar de manera contundent.