El MoraBanc Andorra va ser derrotat ahir per 85-76 contra un molt superior Reial Madrid al Wizink Center, on va vendre molt cara la seva pell al quedar-se a un molt escàs marge de remuntar a casa dels blancs. Els tricolor es van veure superats a la primera meitat per la gran qualitat dels merengues, però van fer front al campió d’Europa liderats per un espectacular Jean Montero.

Un mur blanc supera al MoraBanc / El primer quart va iniciar amb una defensa més consistent per part del MoraBanc Andorra, però sense tenir gaires opcions en atac per una muralla blanca que tapava les ofensives andorranes de forma indiscutible, mostrant així la gran qualitat que hi ha entre les files merengues. Després dels primers minuts, el Madrid trepitjava l’accelerador i començava a mostrar la mateixa categoria en el camp tricolor i fent cistelles de categoria. Els de Natxo Lezkano van lluitar com van poder per a què els de Chus Mateo no se’n anessin gaire lluny al marcador ja des del primer quart. Triples com els de Rafa Luz ajudaven a fer que no existís una diferència insalvable, però la gran defensa madridista evitava que els del Principat poguessin aproximar-se més als locals. Els triples van anar fallant-se per part dels jugadors del MoraBanc Andorra, que intentaven tirar des de fora l’àrea per tal d’evitar estampar-se contra el mur merengue. Al minut 3.30, es va produir la tornada al parquet d’Alocén després d’una llarga lesió, que provocava  una onada d’aplaudiments al Wizink Center. Amb aquesta entrada, el Madrid continuava sent imbatible en defensa, amb un gran Ndiaye que feia taps de categoria que ensorraven les ocasions dels tricolor i un sensacional Edy Tavares que emanava qualitat pels quatre costats. Tot i això, a finals del primer quart, els merengues es van anar relaxant en atac, però sense deixar opcions en defensa per a què el MoraBanc pogués apropar-se molt més, acabant el tram inicial del matx amb un 20-16 al marcador en favor dels blancs.

SuperMario destroça l’anella tricolor / El segon quart del partit va tenir nom i cognom. Mario Hezonja va desenvolupar una classe magistral de bàsquet anotant una notable bateria de punts de forma espectacular que feia impossible els esforços tricolors. Però en aquest tram també va començar a destacar un jugador tricolor. Jean Montero treia orgull i valentia davant de la superioritat local i lluitava amb dents i ungles contra els merengues, desafiant a tot un tità com Tavares qui va haver de suar per tractar de parar al jove dominicà i, malgrat no encertar tot el que feia, donava oxigen a un MoraBanc Andorra que veia que tots els seus meritosos esforços no donaven resultat davant de la gran qualitat dels madridistes, arribant a la mitja part amb un resultat de 43-33 que, tot i ser una diferència notable, es veia com quelcom positiu donat que en alguns instants s’havia acariciat una distància de 20 punts en favor dels de Chus Mateo.

Lluita sense recompensa / Els tricolor van sortir més relaxats del pas del vestuari i van augmentar el ritme lluitant més ferotgement amb totes les armes que tenien al seu abast els de Lezkano. Però no resultava suficient. El superior nivell del campió d’Europa provocava que, si el MoraBanc Andorra atorgava tres cops als madridistes, dues jugades blanques tornaven a marcar les diferències en al lluminós, ensorrant els constants i incansables intents dels de Lezkano. A més, els del Principat van patir la baixa de Stan Okoye, qui es va haver de retirar per un mal gest que li va provocar molèsties al turmell, i el despertar del merengue Musa, qui va portar la batuta durant el tercer tram del matx i li atorgava els punts que necessitava el conjunt blanc per a continuar mantenint el ritme i afrontar l’últim quart del matx amb una diferència d’encara 10 punt, amb un marcador de 69-59.

Morint de peu / L’últim tram del duel no va ser apte per a aquells que no volguessin patir un infart, ja que sense tenir res més a perdre, un valent MoraBanc Andorra, liderat per un Jean Montero en estat de gràcia, va tornar a sortir al parquet a veure si l’èpica remuntada era possible. Marin Maric va deixar-se la pell, però no aconseguia que els seus esforços es materialitzessin en punts al marcador o en ajudes de qualitat pels seus companys. Però amb esforços com aquest, es va viure un esprint final tricolor al Wizink Center que feia factible una possible remuntada andorrana, reduint la diferència a sis punts que donaven la sensació que la gesta era possible. D’altra banda, Sergio Llull i Tavares van dir que fins aquí s’havia acabat la il·lusió pels visitants i a base de triples crucials per part de l’aeroplà de Maó i una defensa titànica per part del de Cap Verd que destruïa les ofensives dels de Natxo Lezkano, el somni de la remuntada va morir de forma tràgica però heroica. El matx finalitzava amb una jugada magistral de Montero, que servia de metàfora de l’alt preu que va vendre la seva derrota el MoraBanc Andorra, i el marcador donava la victòria a un superior Reial Madrid per 85-76.