El Grup de guies canins de la Policia i la Unitat canina dels Mossos d’Esquadra van organitzar ahir un exercici pràctic conjunt a la Seu d’Urgell en què els membres dels dos cossos policials van haver de treballar per primer cop junts i coordinadament per resoldre una situació simulada.

Hi van participar un total de 18 binomis formats per agents i gossos policia de les especialitats de recerca d’explosius, estupefaents, bitllets, armes i persones.

L’inspector major i cap de la Unitat d’Intervenció Tècnica de la Policia, Josep Albert Rivero, va indicar que es tracta d'una pràctica que els permet compartir coneixements i establir sinergies. Sobretot, va dir, «tenint en compte la proximitat territorial i el fet que la delinqüència no té fronteres» i requereix que els cossos policials veïns col·laborin estretament. «Exercicis com aquest serveixen per tenir una resposta ràpida i efectiva si mai ens trobéssim amb un cas real», va afegir.

El sotsinspector de la Unitat canina dels Mossos d’Esquadra, Òscar Leonardo, va destacar que per als membres dels dos cossos policials els «suposa un repte perquè han de treballar en un escenari diferent sense saber amb què es trobaran». «Hem amagat les substàncies i el material en llocs difícils», va explicar remarcant la importància de la formació i els entrenaments com aquest.

Per aquest exercici conjunt es va plantejar una situació hipotètica en què els equips van haver d’intervenir, en primer lloc, en un edifici en desús que una suposada banda de narcotraficants feia servir per vendre drogues i armes, elaborar artefactes explosius i blanquejar diners. A més, els delinqüents haurien segrestat una persona i haurien fugit cap a una zona abandonada, que esdevé el segon escenari de la pràctica, on els agents de la Policia i els Mossos d’Esquadra van haver de trobar els narcotraficants i la víctima.

Agents i gossos policia es van posar a prova havent-se de coordinar sense conèixer-se prèviament i amb un temps límit per actuar. Per fer-ho, es van dividir en tres equips amb sis binomis cadascun i van anar decidint, pas a pas, quina era l’actuació més segura en cada moment i amb quina especialitat havien d’iniciar la intervenció per trobar tots els indicis que els han permès resoldre el cas.

Segons indiquen, vist l’èxit d’aquest primer entrenament conjunt, l’any vinent es podria plantejar un exercici similar a Andorra.