L'Empresa Familiar Andorrana (EFA) va donar ahir el tret de sortida al 21è Fòrum de l'entitat amb l'objectiu de posar sobre la taula diverses visions al voltant de les inversions d'impacte en el marc de les empreses familiars. Concretament, la jornada va consistir a presentar diferents casos d'empreses que, a banda de buscar un rendiment econòmic, també estan compromeses amb l'impacte social i mediambiental que genera la seva activitat. En aquesta línia, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va manifestar durant el seu parlament inicial que «sense un creixement respectuós amb l'entorn, serà impossible pensar en el benestar de les persones» i, per aquest motiu, des del Govern «apostem per una economia que cada dia volem més diversificada i respectuosa amb el patrimoni natural i que ens aporti valor afegit com a societat».

Durant la seva intervenció, la ministra va posar en relleu que en un país de la dimensió i les especificitats d'Andorra, «explorar noves formes d'inversió que no només generin beneficis financers, sinó que també contribueixin al benestar de la societat i del medi ambient, és una responsabilitat que hem d'assumir amb certa normalitat». De fet, va reconèixer que una de les obligacions del Govern en aquest sentit «és posar a l'abast de les empreses el major nombre d'eines per assolir aquests objectius, un camí que hem de seguir de manera prudent, però amb pas ferm i decidit».

La titular d'Economia, segons informa l'ANA, va aprofitar per refermar la necessitat de treballar en un acord per a l'augment salarial dels treballadors per tal que puguin fer front «a l'increment del cost de la vida i a aquesta inflació desbocada» que, per altra banda, «s'està començant a controlar». «La pujada de salaris pot ser difícil d'assumir en alguns plans d'empresa, però els salaris i la productivitat han d'anar de la mà perquè així totes les parts guanyen i l'avantatge competitiu que un increment de salaris pot suposar en relació amb els països veïns afavoriria l'atracció de talent», va exposar.

En aquest sentit, i després de la reunió mantinguda aquest dijous entre els sindicats i la patronal, la ministra va assegurar que els dos actors s'han posicionat de manera més clara i, per primera vegada, «tenim una proposa de la CEA a sobre de la taula». Tot i això, va reconèixer que «decep que no acabem de trobar l'entesa total» i, per tant, va avançar que l'Executiu «haurà de prendre alguna decisió al respecte» si finalment no hi ha acord. En aquest cas, va dir, «intentarem trobar un equilibri per al benefici general». «Les posicions s'han anat acostant una mica més i crec que ja és un primer pas, i per això també he volgut passar el missatge d'esforçar-nos tots perquè ens hi va el futur del nostre país».

Al llarg de l'exposat, Marsol va recordar algunes de les accions que s'han implementat per tal de millorar la competitivitat del sector empresarial com ara l'obertura de la inversió estrangera el 2012 i la seva recent modificació aquest any per tal de tenir un major control. També es va referir a la figura impositiva que ha completat la revisió de la llei. Paral·lelament, va mostrar el compromís del Govern per no incrementar la pressió fiscal de les empreses tenint en compte que «el desenvolupament econòmic és indispensable pel benestar social» i, de fet, «aquesta és una pedra angular dins de l'acció del Govern i del nostre projecte de país».

Abans de cloure el seu parlament, Marsol també es va referir a la crisi de l'habitatge, una problemàtica que «directament o indirectament ens afecta a tots», per la qual cosa va aprofitar per fer una crida a la col·laboració publicoprivada en aquest àmbit. «El dèficit de l'habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu pot ser un risc seriós per a la prosperitat del país», va concloure.

«En les dues properes dècades canviarà el món» / La primera conferència de la jornada va anar a càrrec del president i fundador d'Unltd Spain Foundation, Àngel Bonet, que sota el títol «Empreses que creixen amb ànima», va explicar la importància que les empreses en general, i especialment les familiars, trobin un equilibri entre la rendibilitat econòmica i l'impacte mediambiental i social que generen per transformar l'economia a nivell mundial. L'expert va comentar que, tal com va succeir amb la revolució tecnològica, «en les dues properes dècades canviarà el món», ja que si les empreses volen sobreviure, cada vegada hauran d'incorporar valors lligats a la sostenibilitat i el medi ambient.

Bonet va posar en relleu que el model econòmic actual ha provocat que en les darreres dècades s'hagi produït una «bipolarització» del model empresarial tenint en compte que, d'una banda, hi ha empreses familiars «que són companyies amb ànima», és a dir, «que a més de guanyar diners tenen una consciència social del seu entorn i del medi ambient de manera natural». D'altra banda, va afegir, hi ha «una nova categoria d'empresaris que s'han dedicat molt més a especular a curt termini que a construir a llarg termini» i, aquest fet, «ha generat desajustaments en el model».

D'ara endavant, per tant, Bonet va explicar que hi ha dos reptes principals als quals fer front: la preservació del medi ambient i la lluita contra la desigualtat social. Per tal d'assolir-los, va exposar que és indispensable que les grans empreses «es posin les piles» i donin exemple a la resta del teixit empresarial. També va afegir que, en el cas d'Andorra, s'ha de treballar per afavorir l'atracció de companyies que aportin inversió i talent.

«Empreses familiars andorranes amb impacte social» / Tot seguit ha tingut lloc la taula rodona «Empreses familiars andorranes amb impacte social», que va comptar amb la participació de Montserrat Cardelús (Molines Patrimoni), Mercedes Mora (MoraBanc) i d'Isabel Escudé (Fundació Anna Riera), les quals van presentar l'experiència de les seves empreses que, a banda de buscar un benefici econòmic, també han tingut en compte la preservació del medi ambient.

En el primer cas, Cardelús va fer referència al jaciment de la Margineda, un bé d'interès cultural i de gran importància per Andorra i el conjunt dels Pirineus que es va descobrir gairebé per sorpresa quan es va desemboscar la roureda que hi havia en aquesta zona de la Margineda. El descobriment va afavorir la signatura d'un conveni entre Molines Patrimonis, el Comú d'Andorra la Vella i el ministeri de Cultura per a la preservació d'aquest bé que avui en dia es pot visitar gràcies a la passarel·la que es va decidir implementar de manera conjunta amb el comú. En l'actualitat, va dir Cardelús, el gran repte és la conservació de l'edificació.

Per la seva banda, la intervenció de Mora es va centrar en posar en valor Casa Vicens Gaudí, la primera gran obra d'Antoni Gaudí en la seva joventut. L'edifici ha passat de ser una casa privada a un museu que avui pot visitar tothom i que s'inspira especialment en la natura. En aquest sentit, Mora va destacar que «una de les singularitats del projecte és que es tractava d'un Gaudí que ja es veia com a un geni».

Finalment, Escudé va exposar davant del públic la missió de la Fundació Anna Riera, una entitat centrada en la promoció d'estudis per a estudiants de música mitjançant ajudes econòmiques. La ponent s'ha mostrat molt satisfeta del funcionament de la fundació, ja que «hi ha gent que pot anar a estudiar fora i satisfer el seu anhel per l'art musical», segons informa l'ANA.