Després de la reunió mantinguda entre l’Executiu i les formacions polítiques que formen part del pacte d’Estat per a l’Acord d’associació amb la Unió Europea (UE), el cap de Govern, Xavier Espot, acompanyat pel secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, va comparèixer davant dels mitjans de comunicació on va al·legar que les negociacions amb l’organisme continental estan molt avançades i ja s’estan a punt de concloure «les grans línies polítiques» abans que acabi aquest present any. Una d’aquestes línies és la lliure circulació de persones, en la qual, Espot va explicar que s’ha acordat amb la Unió Europea una solució que contempla un període transitori de dos anys, el manteniment del control immigratòri a través d’un sistema de càlcul de les quotes d’immigració de ciutadans comunitaris cap a Andorra i un mecanisme garantit de Policia Administrativa i de verificació d’antecedents penals.

A més, aquest acord entre la delegació negociadora andorrana i europea té un caràcter revisable i renovable cada 10 anys. El cap de Govern va declarar que «s’ha proposat a Andorra el règim més ambiciós i generós en matèria derogatòria de la lliure circulació de persones que mai la Unió Europea ha proposat a un estat tercer o, fins i tot, a un estat membre».

Moratòria de set o sis anys pel roaming / Xavier Espot va estipular també que s’està acabant de negociar amb la Unió Europea l’annex de les telecomunicacions i de l’adaptació del Principat al cabal comunitari en aquest sentit. Segons va indicar el cap de Govern, està a punt de ser tancat amb salvaguardes i garanties que compondrien «un sistema que posposa la negociació del càlcul de les conseqüències del roaming (al país) d’aquí uns anys i queda per decidir si la transitòria serà de sis o set anys».

Espot va explicar que, durant els primers quatre anys d’aquesta moratòria, es focalitzaran en recopilar la suficient informació per a calcular les tarifes del roaming dins del context andorrà, esmentant que «si féssim un càlcul de les tarifes aplicables a la directiva europea, això situaria a la nostra companyia pública o a eventuals competidors que puguin venir en el futur en situació de pèrdues i amb la necessitat de l’erari públic de compensar-les i ja es va veure que no era concebible».

Per aquest motiu, la delegació andorrana ha acordat amb Brussel·les que «entrem en el sistema de càlcul i d’aquí quatre anys es constatarà aquesta realitat específica, que no es pot trobar a cap altre estat de la Unió Europea, i negociarem bilateralment una adaptació o una derogació que ens permeti aconseguir els mateixos efectes dels estats membres sense prejudicis addicionals». Tot i així, Espot també va recalcar que aquesta qüestió encara està «a l’aire» i s’acabarà de negociar després dels quatre primers anys de moratòria.

Tercera versió del Protocol de Serveis Financers / El cap de Govern va anunciar que, dimecres a la nit, la Comissió Europea va enviar a l’Executiu  una tercera versió del Protocol de Serveis Financers on, segons va estipular, «s’incorporen substancialment les demandes que va formular Andorra. Particularment, les referències a l’estabilitat del sistema financer i altres aspectes que nosaltres també havíem demanat», com la clàusula de salvaguarda, que és «una arma pel cas que, després de 15 anys, no haguéssim aconseguit el Level Playing Field (LPF) amb les entitats de la UE, entenent aquest LPF en tenir accés als mateixos mecanismes de finançament». Com també inclou la reciprocitat competitiva que impediria que les entitats europees no es poguessin instal·lar al Principat abans que les andorranes poguessin fer el mateix a Europa.

Preguntat per si les entitats bancàries no s’aconseguissin adaptar en aquests 15 anys i no es pogués comptar amb els mateixos mecanismes que les entitats bancàries europees, Espot va declarar que, gràcies a la clàusula de salvaguarda, «estaríem protegits» perquè els bancs que són considerats estratègics pel Principat no caiguessin davant d’un entorn competitiu, ja que protegiria a les entitats andorranes o es disposaria d’un termini addicional per poder produir aquesta obertura del mercat de serveis financers. Tot i així, el cap de Govern va estipular que «estem parlant d’un cas molt improbable i hipotètic que hauria de succeir d’aquí a 15 anys si realment es torcessin molt les coses», afegint també que «ha de quedar clar que l’Acord d’associació no pot resoldre fil per randa tots els detalls i hipòtesis de futur, i després que qualsevol acord té vocació de ser modificat i revisat si veiem que l’experiència pràctica demostra que algunes coses són problemàtiques».

Negociacions amb el Banc Central Francès abans del referèndum / Per tal d’aconseguir l’accés a la liquiditat del Banc Central Europeu (BCE), Espot va tornar a esmentar les seves intencions per «començar negociacions amb el Banc Central de França perquè el dia que hàgim d’obrir el nostre mercat, les entitats bancàries (del país) tinguin accés, com a mínim, als mecanismes ordinaris de liquiditat als quals tenen accés els bancs i asseguradores (europees) que tenen un banc central», esmentant també la possibilitat de poder arribar a accedir als mecanismes extraordinaris del BCE, com és el cas de què esdevingui el prestador d’última instància per a les entitats andorranes. Per aquest motiu, Espot va visitar a Macron i va obtenir el seu suport per a les negociacions amb la institució financera independent de França, i així es pretendria iniciar les negociacions abans de celebrar el referèndum per a l’acord d’associació i així es voti el tractat coneixent si es podrà optar o no a aquesta possibilitat.

Sense novetats del substitut d’Antoni Martí / Els partits del pacte d’Estat encara no han iniciat la recerca d’un nou observador actiu per a les negociacions després del traspàs d’Antoni Martí. Espot va estipular que, tot i encara no haver parlat concretament d’aquest assumpte, volen tractar l’afer abans de tancar l’acord.