El 20 de novembre se celebra el Dia Universal dels Infants, també conegut com el Dia Mundial de la Infància, un dia dedicat a forjar un millor futur per tots els nens i nenes del món. Precisament, la setmana passada Unicef i Andorra Recerca i Innovació (AR+I) van presentar els nous indicadors de l’Observatori de la Infància, en el que s’han recopilat dades disponibles sobre la població infantil d’Andorra, per a donar una perspectiva més àmplia sobre la seva situació.

Un dels indicadors que van tenir en consideració per fer l’Observatori de la Infància va ser l’educació. Dins d’aquest àmbit, van avaluar diferents dimensions com l’assoliment educatiu o la cobertura de l’educació infantil. Pel que fa al darrer, apuntaven que tot i que l’educació infantil no és obligatòria, té una gran importància per a l’aprenentatge futur i per la reducció dels desavantatges educatius de l’alumnat d’entorns socials i culturals menys afavorits. Les dades recopilades mostren que un 90% dels nens de tres anys estaven escolaritzats durant el curs del 2021-2022. Quant a l’assoliment educatiu, un 93,5% del total d’alumnes de 12 anys matriculats al Principat el curs 2021-2022, havien completat la Primera Ensenyança i estaven matriculats per començar a l’edat teòrica la Segona Ensenyança.

La inversió pública que hi destina el Govern d’Andorra, va ser de 116 .000.000 euros, l’any 2021, el que representa un 2,9% del PIB, i 2.000.000 d’euros més que l’any anterior. Durant el curs 2021-2022, l’import global de les beques i ajuts als estudis (tant a Andorra com a l’estranger) va ser d’1.313.636 euros i es van atorgar 2.171 sol·licituds, amb un import mitjà de 605 euros, corresponents a 4.057 ajudes amb un import mitjà de 324 euros per ajuda.

Des de l’Observatori de la Infància, també es van recollir dades sobre diferents aspectes relacionats amb la salut dels infants i adolescents, com la lactància materna, les conductes saludables, les addicions o la vacunació, entre d’altres.

En l’informe presentat de l’Observatori de la Infància del 2023 apunten que les conductes saludables en la infància no només comporten una bona salut de manera gairebé immediata, sinó que també contribueixen a tenir una bona salut en un futur.

En aquest punt, van contemplar indicadors com els hàbits d’higiene dental i els hàbits alimentaris en l’esmorzar, i segons les dades recollides en una enquesta l’any 2014, un 87,8% dels menors d’1 a 14 anys esmorzen més d’un vas de llet, fruita o un suc.

Finalment, referent a l’entorn familiar i social, un 83,8% dels nens de 12 a 16 anys del país declaren que poden parlar dels seus problemes amb la seva família. La Llei dels drets dels infants i adolescents reconeix el dret a la relació i a la convivència amb els pares en un entorn familiar adequat i lliure de violència, dret a relacionar-se amb altres parents, així com el deure de participar en la vida de família i de respectar i potenciar una relació personal sana i afectiva. A Andorra, un 92,2% dels nens de 12 a 16 consideren que quan parlen amb la seva família són escoltats pels seus progenitors.

L’àmbit familiar és important per al benestar dels nens i per a una bona qualitat de relacions familiars, atès que la família és el principal motor en el desenvolupament i l’educació dels infants. 

El 18,9% de la població menor de 16 anys del país es troben en situació de risc de pobresa

La Llei dels Drets dels Infants i adolescents estableix que els pares han de tenir la responsabilitat primordial de la cura, la criança i la formació integral dels seus fills, i que han de garantir el seu benestar i procurar que estiguin en un entorn de vida adequat i saludable, sempre d’acord amb les seves possibilitats. En el cas d’Andorra, dades de l’any 2020 mostren que un 18,9% de la població menor de 16 anys es troba en risc de pobresa o exclusió social; un 16,1% dels menors de 16 anys es troben en risc, però viuen en llars amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional; un 0,2% viuen amb llars amb molt baixa intensitat laboral. Un altre dels factors contemplats dins del benestar material dels infants es tracta de la privació de material severa, on es mostra que un 5,4% dels menors de 16 anys es troben en aquesta situació. D’altra banda, segons dades d’aquest any, un 34,9% de les llars amb infants menors de 18 anys no poden fer front a una despesa imprevista (1.000 euros) i un 20,9% no es poden permetre pagar una setmana de vacances a l’any fora de casa.