La cinquena edició del L'ANDART tanca les portes després d'acollir més de seixanta obres arribades d'arreu del món. La cita d'enguany ha tingut lloc per primera vegada íntegrament a Sant Julià de Lòria, on tant artistes andorrans com altres de renom internacional amb presentat propostes innovadores, presentacions artístiques avantguardistes i instal·lacions interactives, així com altres formes d'expressió creativa. L'ideòleg i comissari de la Biennal, Pere Moles, ha afirmat que el L'ANDART és «una ocasió propícia perquè art i ciutadania puguin establir un diàleg obert a l'entorn dels grans temes de l'actualitat».

Sota el lema de La muntanya en circulació, aquesta edició ha estat marcada per la varietat de tècniques, estils i visions al voltant de la sostenibilitat, la qual ha sigut el fil conductor al llarg d'aquests dos mesos amb l'objectiu de fer pensar al públic de quina manera consumim i ens relacionem amb el medi. Aquest ha sigut el punt de partida per als artistes, però també per a l'organització, qui ha implementat diverses pràctiques sostenibles en relació amb la gestió de residus, el reaprofitament del material i altres iniciatives ecològiques.

A més, a través d'un marc de patrimoni arquitectònic i històric de gran importància, s'han posat en valor diversos racons de la parròquia que han permès la revalorització d'espais del nucli urbà, els quals són poc coneguts o fins i tot nous per al gran públic. D'aquesta manera, es contribueix  a la cultura local i de país gràcies a la promoció de nous talents, la preservació de tradicions culturals i la creació d'una identitat cultural única pel propi festival. Un dels centres neuràlgics d'aquesta activitat ha estat l'antiga fàbrica de tabacs CATSA, la qual ha allotjat una mostra d'artistes d'Andorra i de San Marino, país convidat en aquesta ocasió.

L'edició ha comptat amb el suport dels ministeris de Cultura i Afers Exteriors, d'Andorra Turisme, del Comú de Sant Julià de Lòria, la Mútua de Sant Julià de Lòria, Andorra Telecom i FEDA, així com la complicitat de la Fundació Sorigué, que ha cedit dues instal·lacions de gran impacte artístic i visual.