«Proposem, des de demà mateix, asseure’ns tots en una mateixa taula per analitzar sense pressa, però sense pausa, les necessitats i possibles solucions en matèria d’obertura i diversificació econòmica a mitjà i a llarg termini». Aquesta va ser la proposta que va fer ahir la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, en la seva intervenció dins del debat sobre la Proposició de llei per modificar la Llei d’inversió estrangera entrada per Concòrdia. Una iniciativa que va arribar després que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, comuniqués els motius pels quals aquesta proposta no pot ser favorable. Alguns dels motius són que la moció feta per Concòrdia pretén incorporar diferents tipus de residència a Andorra o introduir una clàusula de salvaguarda més extensa que la vigent. Tot i així, Marsol va comentar que en línies generals aquesta proposta és «compartida i materialitzada» i des de l’Executiu «proposem treballar en un text alternatiu a través d’una proposició de llei que estableixi una llei consensuada». 

El conseller Pol Bartolomé va defensar en nom de Concòrdia que aquesta llei d’inversió estrangera, «ha tingut uns efectes devastadors per a l’habitatge digne». Per aquest motiu és necessari que sigui reformada de forma urgent i va recalcar que el que proposaven «eren canvis raonables, consistents i desitjables».  Entre els canvis de la iniciativa va recordar que es limitava l’adquisició d’un immoble per persona estrangera o l’establiment de quotes amb el nombre exacte d’adquisicions que podrien venir de la inversió estrangera així com l’establiment de «zones d’exclusió» per a les segones residències. 

La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va celebrar el fet que tots els grups parlamentaris estiguessin d’acord en reunir-se per a consensuar una nova llei sobre inversió estrangera, ja que cal canviar la llei i sobretot, «rectificar la inversió estrangera per frenar l’especulació». Montaner també va alertar que no es pot posar a tothom en el mateix sac perquè aquesta inversió també ha tingut efectes positius cap a Andorra i «ens ha fet créixer».  

El Consell General aprova per unanimitat que el comú lauredià obtingui la titularitat de l’hotel Pol

El cap de Govern, Xavier Espot, es va mostrar predisposat a impulsar un debat amb totes les parts implicades. Relacionat amb això, va defensar que «si volem resoldre el problema de l’habitatge no ho podem fer a través d’iniciatives unilaterals o parcials». A més, va admetre que cal revisar la llei i sobretot que es faci a través d’un diàleg ampli. 

En el cas del conseller del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, va celebrar el fet que es pugui dur a terme la taula de diàleg, una acció que ells reclamen des de fa temps. 
Pel que fa al president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va expressar que el seu partit polític es mostrava en contra d’aquesta proposta per part de Concòrdia i que subscriuen les paraules que va dir Marsol. «La inversió estrangera també serveix perquè moltes famílies d’Andorra tinguin habitatge», va recalcar Naudi. I quant al conseller general no adscrit, Víctor Pintos, va defensar que no es pot limitar la inversió estrangera destinada a lloguer quan precisament manca oferta i tampoc va compartir la zona d’exclusió. 

Finalment, aquesta proposta presentada per Concòrdia no va ser acceptada, ja que va rebre 11 vots a favor i 17 en contra. Tot i això, de forma unànime van arribar a un acord per a reunir-se i consensuar una nova llei entre tots.

El Comú de Sant Julià de Lòria obté el 100% de la titularitat de l’hotel Pol

El Consell General, amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris, va facilitar que el Comú de Sant Julià de Lòria obtingui la titularitat al 100% de l’hotel Pol. Recordem que actualment, un 60% de la propietat de l’hotel Pol corresponia al Govern i un 40% al comú lauredià. Per aquest motiu, l’Executiu va portar ahir al Consell General la declaració de l’alienabilitat d’aquest bé per passar el seu 60% de propietat al Comú i aquest a canvi rebrà tres milions d’euros.