Cada cop són més les vegades que recorrem a Internet per poder fer qualsevol tipus de transacció, ja sigui entrar al nostre compte bancari, fer una compra online, validar una sèrie de dades, etc. Una transformació digital en tots els sentits, en què l’època de papers i de tràmits administratius queda enrere per donar pas a una de les eines de més ressò en els últims anys: el certificat electrònic. Per saber-ne més sobre aquest i conèixer els impactes que ha tingut i té en la societat andorrana parlem avui amb Marta Osuna, membre del Departament de Transformació Digital de Govern.

Impulsat per la Secretaria General de Jordi Casadevall, juntament amb l’ajuda de Michel Moline, el certificat electrònic va néixer l’any 2014 amb la filosofia «d’un sol usuari i una sola contrasenya per poder autenticar-te en pàgines web o en aplicacions», de manera que puguem fer desaparéixer el fet de tenir 50 usuaris i contrasenyes diferents. Tal com la pròpia Osuna relata, aquest certificat impulsat a Andorra és «molt diferent» del posat en marxa en altres països com Espanya, ja que aquest està allotjat en el núvol: «Això fa que des de qualsevol dispositiu i lloc ens puguem acreditar, a més de garantir una plena seguretat i protecció», explica l’entrevistada, assegurant que «si descarregues el certificat en un software ets tu només el propietari de la teva clau pública i privada, mentre que si es troba allotjat al núvol les claus estan protegides en un servidor segur».

Subscriptor, entitat i remitent. Aquests són els tres factors que entren a l’hora d’emetre un certificat electrònic i que garanteixen el seu «compromís insoluble». Mentre que el primer es refereix a la persona que farà ús d’aquesta eina, l’entitat passa per l’Entitat de Certificació de l’Administració Pública d’Andorra (ECAPA), la qual respon a la seva vegada per l’Oficina de Serveis de Confiança Electrònica (OSCEPA). Finalment, és imprescindible la figura del remitent, la persona que sap que qualsevol document que vingui firmat electrònicament o qualsevol autenticació que es faci amb un certificat emés per l’ECAPA «és sinònim de confiar que la persona que vol entrar-hi és realment ella». Si no es verifica l’entitat d’aquest usuari, no serà possible emetre el certificat qualificat, el qual es diferencia d’un d’avançat precisament per aquesta autenticació esmentada.

Les possibilitats que aglutina el certificat electrònic són molt variades, segons menciona Osuna. Des d’entrar a les aplicacions de Salut, o de Mobilitat, o als webs de la CASS o a qualsevol altra entitat bancària; fins a dur a terme la declaració de l’IRPF. «Hi ha moltíssimes plataformes que estan integrant l’autenticació de Govern en les seves empreses», relata, posant d’exemple inclús que moltes d’elles demanen els manuals d’integració per fer que els seus treballadors signin les nòmines amb el certificat electrònic. A més, és important destacar que «una vegada signes un document de manera electrònica, si algú el modifica de seguida se’t notifica el lloc des d’on s’ha efectuat el canvi». Això és una casuística que es dona a causa del seu component infalsificable i que garanteix «la integritat del document», així com la seva validesa legal, la qual es dona sempre i quan sigui en format electrònic. «Un contracte manual l’has d’anar signant full per full, mentre que en l’electrònic amb només una signatura ja estàs firmant tot el contingut», afirma Osuna. Aquesta posa en relleu també la característica de no repudi, la qual t’assegura «que el firmant no podrà dir que aquella signatura no és la seva», un fet que dona «molta confiança a les persones que intervenen en el contracte». 

Arribar fins aquí, un camí complicat

Unes 35.000 persones, tant residents com no residents, ja disposen del seu certificat electrònic a Andorra. Així ho deixa veure l’entrevistada, qui assegura que es tracta «d’una penetració brutal», especialment després de la pandèmia per Covid-19, moment en què es crea «la necessitat d’interactuar en línia perquè la manera presencial desapareix». Osuna, a més, recorda quan en el moment del plantejament d’aquest projecte de país els espònsors eren FEDA, Andorra Telecom, Crèdit Andorrà, el SAAS i la CASS, mentre que ara inclús els comuns comencen a tenir les seves pròpies seus electròniques. «Ara mateix no hi ha una altra entitat a part del Govern que emeti certificats qualificats», destaca. 

Per poder arribar fins a aquest grapat de gent, l’equip del departament va posar el focus especialment en el col·lectiu de la gent gran, possiblement els més vulnerables respecte a tota aquesta onada digital. «La maner de fer-los arribar la necessitat de disposar d’un certificat electrònic va ser a través de xerrades», explica Osuna, qui es va posar en contacte amb la Fundació Crèdit Andorrà per organitzar diferents tallers per posar de manifest les quatre coses imprescindibles que podrien ser necessàries: entrar a l’APP de Salut per tenir accés al seu historial mèdic, accedir a la CASS privada, entrar al portal del ciutadà per veure si hi ha algun tràmit pendent de verificar i signar documents. «Tots van tenir un interès real en aprendre, en saber i en sentir-se útils a l’hora de veure com funcionava el certificat electrònic», afirma Osuna, emfatitzant que el més important a destacar per a tots ells era recordar quin era el seu identificador i contrasenya.

I què passa amb la gent jove? Han rebut bé aquest canvi? Segons la membre del departament, sembla que sí: «Als joves normalment els costa més desplaçar-se per crear el seu certificat, així que ara també hem posat en marxa una plataforma a través de la qual tu pots fer la sol·licitud en remot». Tanmateix, aquesta eina d’identificació remota també és un imprescindible per a les empreses de fora del país que volen licitar aquí, ja que així «no hauran de desplaçar-se fins a Andorra per sol·licitar el certificat electrònic».

Ara, el següent pas és clar: fer arribar el certificat a la resta de gent del Principat. «Amb la reforma del Codi d’Administració s’ha donat un termini de tres anys, perquè les empreses i les administracions comunals adaptin tots els seus procediments i que la comunicació entre ambdues sigui tota digital», esmenta Osuna. Tot i això, el termini ja s’ha superat «perquè evidentment no donava temps», però a mesura que més aplicacions requereixin l’ús d’una autenticació amb certificat, «a la gent no li quedarà més remei que sumar-se a aquesta transformació», evidencia l’entrevistada. A més, assegura que l’objectiu «és que desapareguin totes les transaccions administratives en paper, però això no pot ser d’avui per a demà, perquè hi ha una població sensible que no arriba a entendre el procés del certificat».

Tot i això, la complicació més vertebral a la qual s’ha hagut de fer front són les queixes pels ciberatacs succeïts en els últims mesos a diversos ciutadans del país. Segons relata Osuna, des del Departament de Transformació Digital es va fer un plantejament per no posar en perill la identitat de les persones que utilitzen el certificat, moment en què es va efectuar un «segon factor de seguretat a l’hora d’accedir-hi». Una mesura que no té cap altre intenció que «limitar el perill dels ciberatacs i disminuir-los al màxim» i que, tal com l’entrevistada afirma, «garanteix al 99,9% que no pot haver un atac directe contra la acreditació d’una persona en una plataforma».

Aposta ferma de Govern

Osuna ho deixa ben clar: l’aposta de l’Executiu actual envers la transformació digital és ferma. Una aposta que passa per la creació de la Secretaria d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions, encapçalada per Marc Rossell, i d’on sorgeixen el propi departament del que és treballadora Osuna, l’Agència de Ciberseguretat i la OSCEPA. «La OSCEPA és la pedra angular de tot aquest canvi de transformació digital, però per si sola no pot treballar i necessita l’ajuda dels altres sectors», indica l’entrevistada.

La gran pregunta arriba, però, en el moment en què ens preguntem per què si el certificat electrònic va arribar el 2014 no ha estat fins ara quan se li ha començat a donar rodatge. De nou, Osuna té la resposta: «Faltava un Departament de Transformació Digital que li donés impuls i canviés els tràmits cap a una administració electrònica». Tanmateix, aquesta té clar que tot és qüestió de temps, ja que aquest tipus de processos «mai són fàcils», posant de manifest «la necessitat de més recursos per continuar fent créixer aquesta transformació». 

La possible entrada d’Andorra a la Unió Europea és una altra de les qüestions a tenir més en compte en aquest circuit de transformació digital. «Nosaltres en no estar dins de l’UE, no formem part de les European Union Trusted Lists (EUTL), però estem treballant perquè d’alguna manera se’ns pugui reconèixer», explica.

Mirada posada en el futur

Dos dels pròxims projectes que contempla la implementació del certificat electrònic són la creació d’un bus d’interoperabilitat i d’una cartera digital. Mentre que en el primer es vol potenciar al màxim la «comunicació entre les empreses i les organitzacions a l’hora de gestionar segons quins tràmits», en el segon s’apostarà perquè dins dels nostres telèfòns mòbils puguem comptar amb totes les nostres credencials. «A través d’un codi QR tu podràs tenir digitalment des del teu DNI fins al carnet de conduir», afirma Marta Osuna.