Prop d’un 80% de les titulacions de Formació Professional donades a Andorra seran homologades o reconegudes a Espanya. Així ho ha afirmat avui el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, qui ha comparegut juntament amb el secretari d’Estat d’Educació i Universitat, Josep Anton Bardina, per presentar les línies estratègiques del ministeri de cara a aquesta legislatura: «Des de finals de juny estem ultimant un acord amb Espanya per donar resposta a aquest procés d’homologació o de reconeixement directe», ha indicat Baró, afegint que «estem en una línia molt bona de col·laboració i esperem que sigui una realitat ben aviat». El 20% restant són formacions «diferents o que complementen una formació que l’altra part no té i que, potser, cal ampliar o reformular». 

La intel·ligència artificial, un dels reptes a assolir

Són molts els reptes als quals el ministeri esmentat haurà de fer front durant aquesta legislatura, entre els que destaquen l’impacte de les noves tecnologies — especialment la intel·ligència artificial —, el creixement del país i com l’estructura educativa inclusiva reacciona als efectes de la sostenibilitat i la immigració, i la culminació del PERMSEA, el procés de modificació pedagògic d’ensenyament per competències del qual «es reflexionarà i s’analitzaran bé els seus punts forts i febles». Pel que fa a la intel·ligència artificial, Baró ha afirmat que «ja fa temps que s’està treballant en el seu desenvolupament i s’ha de controlar el seu impacte a l’hora de dissenyar un sistema per competències». Tanmateix, el ministre ha incidit que «no s’ha de negar ni magnificar el seu paper, però sí intentar acotar la seva presència», a través d’una feina que requerirà «la formació de totes les forces implicades en el procés educatiu». 

Tota aquesta sèrie de reptes passaran pels conceptes de qualitat i eficiència, els quals seran els dos eixos que vertebraran les noves línies estratègiques. A través d’ells, Baró i Bardina han presentat el nou organigrama del ministeri: «Hem volgut posar en valor l’ensenyament superior i les universitats a través de quatre departaments diferenciats», han explicat. Aquests són el Departament de Sistemes Educatius i Relacions Internacionals; el Departament d’Escola Andorrana, Formació Andorrana i Formació Professional; el Departament d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans, i  el Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica. 

«La recerca i la innovació tecnològica tenen un molt bon recorregut, però hem d’aconseguir que no tinguin només un impacte en el sistema educatiu, sinó també en el món universitari, amb accions que fomentin el seu creixement». Amb aquestes declaracions, el ministre ha presentat el quart dels departaments esmentats, sent possiblement «el que tingui una projecció més rellevant». En aquest, es revisarà la regulació de la presència de centre i universitats privades al país i es desenvoluparà i s’enfortirà el camp de la recerca a través de la incrementació dels vincles de coordinació dels agents implicats, entre d’altres. 

Pel que respecta a la resta de departaments, destaca pel que fa al primer d’ells «la seva importància institucional, en ser un mirall en què reflectir el nostre sistema educatiu». Amb l’objectiu de continuar reforçant la cohesió dels tres sistemes que conviuen a Andorra, el departament se sustenta amb «l’aplicació i l’actualització dels convenis, en què impera el dut a terme amb França i que s’implementarà el gener de 2024, així com la proposta de projectes comuns per a tots tres», ha esmentat Baró. El ministre també ha valorat l’impacte de les energies contaminants, amb la intenció «de minimitzar-les per potenciar les energies verdes, tot i que hi ha limitacions pressupostàries». 

Incidint en el Departament d’Escola Andorrana, Formació Andorrana i Formació Professional, Bardina ha afirmat «la voluntat de revisar la regulació per autoritzar universitats privades», indicant que «cal modular el valor afegit que aporten aquests centres que ens arriben i contrastar el marc amb el pla estratègic proposat». A més, es fonamentaran altres línies de treball com les accions per a la coeducació i l’educació inclusiva, amb l’objectiu de «trencar estereotips de gènere, violències i aconseguir una plena igualtat», a través d’un ensenyament alternatiu a les classes de religió com la posada en marxa del projecte Creure en valors. També es milloraran els mecanismes de detecció i atenció dels alumnes en situació de vulnerabilitat, i es convertirà l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) en el centre de referència al país, amb l’actualització de la llei del 1995. 

Finalment, el tercer departament recollirà la revisió del Pla de formació del cos educatiu, per així «desplegar i consolidar aquest nou sistema per competències impulsat pel ministeri», a més de «revisar, millorar i renovar el conveni educatiu amb la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell». 

Més alumnes en el curs 23-24

La compareixença ha finalitzat amb la presentació de les principals dades sobre el nombre d’alumnes inscrits durant aquest curs, els quals ascendeixen fins als 11.356, un 0,55% més que l’any passat, en què només se’n van comptabilitzar 11.294, tot i que «possiblement aquestes dades no seran amb les que finalitzarem el curs». De manera més desglossada, els alumnes del sistema educatiu espanyol són els que més s’incrementen amb un 3,15%, mentre que els del francès baixen un 2,45%.