El grup parlamentari Concòrdia votarà en contra de la llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges. Així ho van explicar ahir els consellers generals, Cerni Escalé i Núria Segués, detallant que tot i votar en contra de la proposta del Govern, hi ha una necessitat de regular aquesta situació mitjançant diferents normatives, i apuntaven que «és necessari que aquesta llei entri en vigor, com més aviat millor, donat que no tenim cap mena de regulació per pal·liar el risc que presenta aquesta situació». Segués, va exposar que si no entrés en vigor aquesta llei, es dibuixaria un escenari d’inseguretat jurídica. Des de Concòrdia, però, es considera que aquesta llei és una mesura insuficient que hauria d’anar acompanyada d’altres elements, «tal com està plantejada creiem que és una irresponsabilitat» apuntava la consellera tot detallant que aquestes mesures generen una pujada de preu en funció de l’antiguitat del contracte de lloguer i també presenta una inseguretat jurídica, que si no s’aplica la llei de manera imminent, una part de la població quedarà desprotegida, provocant així una gran inseguretat econòmica. Per aquesta raó des de Concòrdia creuen que la solució «era tan fàcil com prorrogar de nou la llei que es va aplicar el 2022 mentre es posen en marxa un seguit de palanques».

En aquest sentit, Escalé exposava que des del partit han decidit obrir proposicions de modificacions de diverses lleis i fer debats plenaris sobre cada una d’aquestes. «Nosaltres considerem que a banda de votar en contra, cal una proposició de llei d’inversió estrangera i, en aquest sentit, Concòrdia ja ha actuat i la proposta ja es troba en tràmit parlamentari i serà debatuda al ple en les properes setmanes».

Escalé explicava que la resposta del partit al projecte de llei de Govern inclou un impost sobre la inversió estrangera del 10% per qualsevol compravenda efectuada per persones que no resideixen al país; un control estricte que permet la compra d’immobles com a segona residència; un sistema estricte de quotes sobre el nombre d’immobles que poden entrar al mercat de compravenda destinat a persones estrangeres cada any; zones d’exclusió; i finalment un canvi de paradigma, en el qual els residents de molt curta durada o de residències passives «no han de poder comprar més d’un immoble». El president del grup parlamentari detallava que del total de compravendes que s’estan fent, aproximadament un 25% són per part de persones que viuen fora del país, «això s’ha de limitar», manifestava Escalé tot afegint que «si es limiten aquestes compravendes vol dir que hi haurà més pisos per a la gent que viu al país».

També va anunciar que el grup parlamentari entrarà dues proposicions de modificació de llei, a banda de la que es troba en tràmit parlamentari. En primer lloc, la formació està treballant en una proposició de modificació de la Llei general d’Ordenació del Territori i de l’Urbanisme per revisar els percentatges de cessió, entre altres mesures que no només afectaran l’habitatge, sinó el territori. En segon lloc, s’està treballant una proposició de modificació de l’ordenament tributari andorrà «amb dos objectius principals». Primer, canviar l’impost de pisos buits per un «impost veritable» sobre aquests. 

Escalé va mencionar que «necessitem un impost real, ambiciós i dissuasiu, i no el que es va aprovar en les mesures de la llei del 2022», recalcant que dels milers de pisos buits existents al país, només es van gravar aquest impost en 14 propietats. I segon, la modificació de l’impost de transmissions patrimonials (ITP), per tal que hi hagi un tipus reduït per la primera compravenda i un impost molt més elevat per a les persones o societats que comprin molt.