Per la Castanyada o la nit de Tots Sants és tradició reunir-se amb amics i família per menjar panellets, castanyes i moniatos. L’1 de novembre, a banda de ser Tots Sants, també es coneix com la nit dels difunts i, segons diuen, el costum de fer panellets està relacionat amb els antics cultes funeraris d’aquesta nit. 

La gran majoria d’infants de les escoles de Catalunya, la setmana de la Castanyada fan una activitat que consisteix a fer panellets i el divendre se n’emporten uns quants a casa per tastar-los. 

Recepta tradicional

A l’escola es fa la típica recepta casolana en la qual s’hi afegeix patata o moniato, però l’autèntica per fer la base dels panellets només porta ametlla, ou i sucre. L’elaboració es divideix en dues parts. La primera consisteix a fer el massapà; i la segona, la decoració abans de posar-los al forn. 

A la primera part es barregen el sucre i la farina d’ametlla crua fins que els ingredients queden lligats. Si veiem que ens costa que aquests elements lliguin, sempre podem recórrer a l’ou per facilitar la feina i, si s’escau, podem optar per la patata o el moniato, que han d’estar prèviament cuits i refredats. Una vegada tenim una massa homogènia amb tots els ingredients lligats entre si, només queda donar-li forma i escollir quin complement hi volem posar. 

Són moltes les pastisseries que fan panellets i també és una data assenyalada per a elles, ja que és una tradició molt esperada per la població, en la qual els comerciants fan moltes vendes. La Fleca Font és una de les més reconegudes al país i fan panellets de coco, pinyons, ametlla, codony i xocolata. Segons han comentat des de la fleca a EL PERIÒDIC, els que més es venen són els de pinyons i els d’ametlla. Pel que fa a les previsions de venda, no tenen un nombre marcat, però «esperem vendre’n més que l’any passat». 

La preparació dels panellets d’aquesta pastisseria és una mica diferent de com hem explicat anteriorment, perquè els donen la seva essència i això fa que siguin dels més bons del país. L’elaboració del massapà la fan amb farina d’ametlla i sucre glacé, barrejats amb clara d’ou fins a arribar a una textura semblant a la plastilina. El següent pas a realitzar és el d’afegir els ingredients complementaris que fan diferent el panellet. Per exemple, un dels més venuts és el de pinyons.

Aquest s’aconsegueix mullant els pinyons en clara d’ou i, després, fer les boletes de massapà en les dimensions corresponents. En el cas que es vulgui un panellet de fruites, el procés és diferent. Per exemple, per fer el panellet de coco, el que s’ha de fer és bullir la fruita en xarop de glucosa mentre es mescla la proporció adequada de coco i, posteriorment, es deixa refredar. Finalment, s’agafa el coco per recobrir el massapà, i la fruita confitada. El procés de cocció per a tots els panellets és d’un parell de minuts, tenint en compte que el forn ha estat escalfat prèviament a una temperatura de 300 graus. 

Història

Al segle XVIII era costum elaborar dolços que després de ser beneïts a l’església es portaven a les tombes amb la voluntat d’honrar aquells que havien mort. Les dones elaboraven aquest dolç fet d’ametlla i fruits secs que s’agafaven a la tardor, com les castanyes, i els portaven a beneir abans de menjar-se’ls. 

A Catalunya van aparèixer al segle XVIII, segurament perquè, en ser un producte elaborat amb ametlla, possiblement prové del món àrab i devia arribar a la península durant l’ocupació musulmana. 

Cap a finals d’aquell segle, es té constància que a Barcelona es feien rifes en les fires populars, en què sortejaven productes com pollastres o dolços, un dels quals eren els panellets. Aquest costum es va anar estenent a altres poblacions fins que es va convertir en tota una tradició de Tots Sants.