El president de l’Associació Andorrana Contra el Càncer, Josep Saravia, va reivindicar ahir la necessitat de fer millores en la situació pels pacients de càncer i manifestant la necessitat d’una unitat de radioteràpia i dels pisos tutelats. «Haurem de tornar a discutir una altra vegada amb el cap de Govern», apuntava Saravia tot detallant que quan en el seu dia van parlar amb Espot els va explicar unes coses que han pogut comprovar que no són exactament com els van transmetre.

«Quan parlàvem de radioteràpia, no volia parlar, llavors dèiem de parlar sobre els pisos tutelats i ens deia que no calia perquè ja paguen els hotels», apuntava Saravia tot explicant que en l’actualitat es troben en les condicions d’apuntar que només es paga una quota de l’hotel equivalent a 40 euros: «si algú troba un hotel a Barcelona que es pugui passar una setmana per 40 euros cada dia, serà molt afortunat, perquè no en trobem amb aquest preu», explicava Saravia. Els pacients a més tenen una quota de 15 euros per dinar, una xifra molt baixa i insuficient per a una persona.

En aquest sentit, Espot va donar la raó a Saravia i va explicar que en el moment que es va començar amb aquests imports era un «avenç significatiu», però que tenint en compte l’encariment del cost de la vida «ara ens quedem una mica curts. Hem de ser més ambiciosos i hem de fer un esforç econòmic més important», declarava.

Espot va detallar que el repte que tenen des de l’Executiu és desenvolupar un pla oncològic que sigui ambiciós, i que per això caldria disposar de més i millors dades de les que tenen. Referent a la unitat de radioteràpia, el cap de Govern es defensava dient que no només depèn d’ells, sinó que també hi ha limitacions legals que ho dificulten. Espot també reivindicava que cal treballar per poder donar millor qualitat assistencial, però que això no passava només per una infraestructura concreta com és la unitat de radioteràpia. «El debat segueix obert i potser mai es tancarà, però jo crec que el que hem d’aconseguir és donar el millor tractament possible i si aquest tractament no es pot fer a Andorra, acompanyar-los fins on se’ls pot oferir de la millor manera possible». Aquest passaria per les despeses d’allotjament, de transport i per la pèrdua econòmica que pot suposar per a les famílies que han d’acompanyar al pacient.