El Govern presentarà la candidatura per esdevenir Reserva de la Biosfera el setembre del 2024. Així ho va confirmar ahir el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, durant la presentació de les línies estratègiques, objectius i projectes del ministeri davant la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient. Casal va recordar que aquesta candidatura va ser un dels principals reptes de la darrera legislatura i, per tant, «és un dossier que està gairebé finalitzat i és potent». Aquesta distinció, segons va dir el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, seria una figura més que «ens permetria parlar de protecció del territori» i que s’emmiralla en l’experiència d’Ordino. 

Casal va voler destacar que actualment no hi ha cap país que en la seva globalitat hagi estat distingit com a Reserva de la Biosfera i, a més, és l’única candidatura sobre la taula de la Unesco que compleix amb aquest requisit. De la mateixa manera que Ordino, la candidatura contempla una zonificació del territori en tres trams, per la qual cosa també «estem treballant conjuntament amb els comuns, ja que tenen la titularitat dels terrenys per definir aquestes zones». 

Durant la compareixença del ministre i titular de Medi Ambient aquest va presentar els quatre principals canals actuals de la legislatura en vigori els quals engloben fins a 21 línies estratègiques. En un dels punts inclosos en el primer canal, el de conservar el medi natural, la biodiversitat i el paisatge, està l’objectiu de poder protegir el 30% del territori a través dels parcs naturals, nacionals o parroquials. Actualment, representen el 16% i hi ha dos parcs naturals comunals com són el de Comapedrosa i el de Sorteny i la Vall de Madriu. També volen continuar amb la conservació de la biodiversitat o modificar la llei de la caça. 

El segon canal d’actuació és el d’assegurar una gestió sostenible del recurs hídric i del Medi Ambient. Els punts a destacar en aquest punt van ser, el més important, elaborar una nova llei d’aigües que permeti avançar cap a una gestió integrada i sostenible de l’aigua. Un altre factor a destacar és continuar millorant els nivells de qualitat de l’aigua i elaborar un nou Pla de Sanejament. Respecte a això, en les declaracions posteriors a la compareixença de Casal, aquest va comentar que «el nou Pla de Sanejament de l’aigua tira endavant i es faran els estudis necessaris per veure si cal ampliar alguna depuradora». 

Donant continuïtat als projectes engegats la passada legislatura, Casal va comentar que caldrà treballar en el desplegament reglamentari i foment de la llei d’economia circular, la qual ja ha atorgat ajuts a tres projectes durant aquesta legislatura i preveu continuar amb força de cara al pressupost del 2024 amb altres 150.000 euros. 

Un dels punts fonamentals del tercer canal d’actuació serà treballar en una gestió eficient de residus tenint en compte que, en l’actualitat, Andorra recicla al voltant del 50% dels residus que genera i l’objectiu és arribar al 65% l’any 2035. Per a fer-ho, el ministre va posar en relleu que s’hauran d’implementar noves recollides d’altres fraccions de residus com és el cas de l’orgànic que «té un rol predominant per assolir aquests 15 punts percentuals extra». Tot i això, el Govern s’haurà d’esforçar a millorar la resta de fraccions. A més, Casal va avançar que a hores d’ara, l’Executiu estudia si continuar exportant residus a altres territoris a banda de La Seu d’Urgell o bé mirar la possibilitat de construir una central de biometanització per tractar tota aquesta matèria «de manera hermètica».

Finalment, el quart i últim canal d’actuació serà donar impuls a la sensibilització i informació ambiental a través d’escoles i empreses i donar seguiment als convenis internacionals.