L’Andorra Park Hotel ha rebut avui a les 19.00 hores la presentació del llibre ‘El Coprincipat d’Andorra. Evolució històrica i desenvolupament institucional’ del notari i doctor en dret constitucional, Isidre Bartumeu. L’acte ha comptat amb la presència d’Oriol Rivas, vicepresident d’Andbank i membre de Reig Fundació — encarregada d’editar el llibre —; Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona, i Juan José López Burniol, vicepresident de la Fundació Bancària de la Caixa, així com diverses figures de l’Executiu com el cap de Govern, Xavier Espot; el síndic general, Carles Ensenyat, o la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol.  

Durant la ponència, Bartumeu, ha explicat el paper del Coprincipat en l’evolució històrica de la sobirania d’Andorra des de l’origen de les institucions de base popular fins avui dia, amb l’aprovació de la Constitució el 1993. «Tot i la seva evolució identitària, les institucions andorranes han mantingut el país com una realitat cada vegada més diferenciada del seu entorn», ha indicat el notari. A més, aquest ha abordat també l’efecte que va tenir l’entrada, al segle XVIII, de les monarquies borbòniques a Espanya i França, un fet que va portar «a la negació de la sobirania del Principat fins al segle XX, moment en què Andorra es dota d’una Constitució que la reconeix com a Estat independent». L’autor ha aprofitat la seva intervenció per posar de manifest alguns episodis viscuts al llarg de la història que han arribat «a posar entre les cordes el Principat», com per exemple els dos intents d’invasió per part de les tropes del dictador espanyol, Francisco Franco, o la situació el 1881 quan Espanya i França es volien repartir el territori.

En declaracions a EL PERIÒDIC, i qüestionat sobre la possibilitat que el Principat deixi enrere l’estructura política actual per endinsar-se en una República, Bartumeu ha afirmat que els canvis institucionals seran «els que el poble andorrà vulgui», ja que aquest «és sobirà i si vol evolucionar cap a una altra forma estructural de Govern, ho acabarà fent». Tanmateix, el que primer s’hauria de veure, tal com ell mateix ha ressaltat, és «la compatibilitat a l’hora de regular determinats drets i si això és realment assumible per a l’Església catòlica o no», afegint que la ciutadania del país «és autodeterminant i pot decidir dotar-se de l’estructura que consideri necessària». En aquesta línia s'ha pronunciat també Albertí, qui ha considerat que «la Constitució d’Andorra no estarà completa fins a la integració formal del país a la Unió Europea», destacant també que la consagració d’una República «faria més feble a tota la ciutadania andorrana». 

El llicenciat en dret constitucional ha tingut unes paraules també per als més joves del país, els quals se senten cada vegada «més allunyats» de la idea que defineix un Principat: «Estem en un món de mundialització, on cada vegada s’estan esborrant més fronteres», atribuint Isidre Bartumeu a què el jovent andorrà «només podrà aprendre a estimar el Principat estudiant quina és realment la història del nostre país».