El conseller general Jordi Casadevall, en representació del grup parlamentari Concòrdia, ha entrat una nova pregunta al Govern referida als entorns de protecció dels Béns Immobles d’Interès Cultural, la qual ha sigut avui resposta de manera escrita pel ministeri de Cultura a través del butlletí del Consell General. 

Una de les qüestions més interessants del recull ha sigut la referida als 20 metres d’entorn de protecció cautelar establerts per la Llei 15/2014, modificada de l’establerta a la Llei 9/2003. Segons el ministeri, encapçalat per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, aquests majoritàriament «resulten insuficients per garantir la conservació dels béns immobles d’interès cultural, sobretot en el cas dels monuments que se situen en zones no urbanitzades». Una decisió que va ser fruit d’un acord entre l’Executiu i els comuns de les diferents parròquies, i que va venir motivada, tal com s'ha recalcat, «perquè es va considerar que els entorns de protecció no s’estaven resolent al ritme adient i l’aplicació havia generat controvèrsies quant a les competències entre les administracions per una divergència de criteris». Per aquest motiu, des del Departament de Patrimoni Cultural, amb el suport del ministeri de Cultura i del Consell Assessor d’aquest mateix departament, s’està treballant en un nou text legal «que afavoreixi i millori la identificació, la gestió i la conservació dels béns culturals». Un dels aspectes clau d’aquesta nova cita és repensar la classificació dels béns d’interès cultural, especialment en els conjunts històrics i els paisatges culturals, i plantejar instruments de protecció diversos en funció de les especificitats de cadascun dels bens culturals mencionats.

A més, segons s'ha indicat, «el diàleg i la col·laboració entre el Govern i els comuns són clau per avançar en la protecció del patrimoni cultural», així com el fet de «sensibilitzar la ciutadania sobre el patrimoni cultural com a actiu de present i de futur». Tanmateix, el ministeri de Cultura ha optat per donar preferència ara mateix als monuments de la candidatura multinacional que es vol incloure en la llista representativa del patrimoni mundial, tot i que també es continua treballant en els dossiers d’estudi d’altres béns d’interès cultural, ressaltant que, en qualsevol projecte, «disposar de més mitjans humans, materials i econòmics pot facilitar-ne i accelerar-ne l’execució». 

Casadevall també s'ha preocupat per dos entorns en específic: els referits a les esglésies de Sant Serni de Nagol i de Sant Miquel d’Engolasters. Sobre la primera, el conseller general ha volgut saber el perquè de la seva tramitació amb tanta celeritat, un fet que el ministeri ha argumentat dient que «ja disposava d’un estudi i una proposta d’entorn validada pel Consell Assessor del Patrimoni i consensuada pel Comú de Sant Julià de Lòria», afirmant a més que és un dels béns d’interès cultural que formen part de la candidatura de la Unesco. 

En el cas de l’església de Sant Miquel d’Engolasters, i qüestionada per la publicació de l’edicte pel qual es valida la proposta d’entorn d’aquest monument, la institució encapçalada per Mònica Bonell ha afirmat que es té previst fer-ho a través del BOPA el pròxim any. La proposta ja ha estat validada pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural i presentada al Comú d’Escaldes-Engordany, després que aquest «participés en el procés d’estudi de la delimitació i l’establiment dels criteris associats». Així i tot, la voluntat política i tècnica és «explicar la proposta d’entorn de protecció del monument de l’església a les propietats concernides per la delimitació abans de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra».