El Centre d’Art d’Andorra la Vella situat al Parc Central ha rebut avui la signatura del pacte d’Estat per a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’acte ha comptat, a més de Xavier Espot com a cap de Govern, amb la representació de tots els actors implicats, des del grup parlamentari Demòcrata (Jordi Jordana), Ciutadans Compromesos (Carles Naudi) i Socialdemòcrata (Judith Salazar), fins a aquells que no disposen de representació parlamentària com són els partits Socialdemòcrata i Progrés (Josep Roig), Acció (Judith Pallarés) i Unió Laurediana (Oliver Alís).

«Segellem un pacte que simbolitza l’últim pas per culminar la nostra relació amb la Unió Europea i transcendeix els límits estrictes del Consell General, comptant amb la participació d’algunes de les formacions polítiques que han tingut un paper rellevant en l’evolució política i dels darrers anys, especialment en el procés d’aproximació amb la Unió Europea», ha manifestat Espot, tot lamentant-se per no poder comptar amb el 100% de la representació política del país. Recordem que els grups parlamentaris de Concòrdia i d’Andorra Endavant han decidit no signar el pacte, tot i que aquest fet «no resta ni representativitat ni legitimitat». 

Serveis financers, el tema més espinós / Tal com Espot mateix s'ha encarregat d’afirmar, encara queden diverses qüestions pendents de resolució. La més complicada, potser, és la referida als serveis financers en trobar-se aquesta en un estat «embrionari». Segons ha indicat el mandatari, «tenim una primera proposta per escrit que ens ha fet la Comissió Europea i nosaltres hem assenyalat cinc punts que creiem que són objecte de negociació i transacció», fent èmfasi en el fet que, «el  primer feedback rebut és positiu i hem d’aprofitar aquesta escletxa per obtenir una satisfacció en tots els punts problemàtics». Dins d’aquests, el cap de Govern ha exposat un parell com són els establiments bancaris i el cost de les auditories. 

Govern i forces polítiques han sellat conjuntament el pacte, però sense Concòrdia i Andorra Endavant

Dos dels altres temes pendents de resolució als quals s'ha volgut referir Espot són la lliure circulació de persones i les telecomunicacions. Sobre el primer, el mandatari s'ha mostrat «més optimista» que amb la de serveis financers, destacant que «veiem que s’està resolent de manera satisfactòria per tal que Andorra pugui tenir el control sobre la nostra política migratòria», mentre que la qüestió de les telecomunicacions passa pel fet, segons ha explicat, que les noves companyies estrangeres «hauran de prestar un servei de la mateixa qualitat que ho fa Andorra Telecom». 

Tres dècades d’acords assolits / Durant el discurs posterior a la signatura, el mandatari ha fet un repàs a les tres dècades d’acords assolits entre Andorra i Europa, com la instauració de la Constitució el 1993, on el país va viure la seva primera aproximació a Organitzacions Internacionals; l’acord de cooperació establert l’any 2004, posant unes bases sòlides en àmbits com el medi ambient, la comunicació o el transport, o l’acord monetari del 2011 i l’acord d’intercanvi automàtic d’informació fiscal el 2016. «Aquesta història d’aproximació progressiva i sectorial serà incompleta si no va acompanyada d’una major participació d’Andorra en el mercat interior europeu, respectant determinades especificitats del nostre país i basada en compromisos assumibles», ha emfatitzat.

Un cop finalitzada la compareixença, ha tingut lloc a la sala d’exposicions una nova sessió de treball amb la presència per primera vegada dels dos observadors designats per la taula de diàleg: els excaps de Govern Jaume Bartumeu (2009-2011) i Antoni Martí (2011-2019), els quals s’incorporaran al llarg d’aquesta setmana a la delegació negociadora de Brussel·les.