• El grup massanenc estrena ?El final d'un conte de fades' al Prat del Roure

Anna Visent, Sergi González i Rafael Atalaya, en una escena d'El final d'un conte de fades Foto: EL PERIÒDIC

Teatre de reflexió, de denúncia i amb missatge. Aquesta és l'arriscada aventura en què s'ha embarcat Assaig.9 amb El final d'un conte de fades, l'obra que estrenen aquesta nit al Prat del Roure escaldenc, i demà a les Fontetes, a la Massana. Un canvi de terç radical respecte a l'últim muntatge de la companyia massanenca: si Diner molt negre era un vodevil canònic i contrastadíssim, El final d'un conte de fades és una obra de creació i d'encàrrec –de la secretaria d'estat de Benestar, exactament– que s'apunta a la croada contra la violència de gènere i que s'estrena precisament en el Dia internacional contra aquesta nafra social. De creació, perquè neix d'una idea de l'actor (i ara també director) Sergi González, desenvolupada pel també actor (i guionista) Rafael Aatalaya. El tènue fil argumental gira al voltant de Ruth (la joveníssima Clàudia Paris, que fa el salt des de Petit Assaig.9 i debuta am els sènior), una nena feliç i desinvolta que descobreix amb estupefacció que la vida no són tot flors i violes: «El repte era parar dels maltractaments sense caure en la violència explícita, en els crits, en les baralles. Incitar a la reflexió, al descobriment que hi ha molts tipus de maltractaments –el físic, sí, però també el psicològic, l'econòmic i l'infantil– i que les persones que tenim al costat no sempre són el que semblen. Que el mal i els dolents existeixen: aquesta és la gran descoberta a què s'enfronta Ruth», diu González.

Un repte difícil perquè, com apunta el director, l'habitual quan ens topem a la televisió amb una notícia sobre maltractaments és «canviar de canal»: «Preteníem evitar aquest zàping, que l'espectador es plantegi si allò que està veient li pot arribar a passar a ell, als seus familiars o amics. I si aquelles coses que veu i sent cada dia a casa són tan normals com podria semblar». El final d'un conte de fades té per tant una elevada i molt conscient dosi pedagògica, per mostrar precisament com reaccionar, on dirigir-se davant d'una situació de violència de gènere. ¿Ho han aconseguit? Sí, opina González, «si hem de jutjar per la reacció del prop de mig miler d'estudiants de secundària que han desfilat aquesta setmana pel Prat del Roure, i que s'han quedat muts davant del que veien». Que ningú no s'esperi, adverteix, un drama amb tots els ets i uts: l'obra basa el seu efectisme en una estudiada estructura que el director defineix com una «muntanya russa», amb constants pujades (humorístiques) i baixades (dramàtiques), amb l'objectiu, diu, «de deixar l'espectador amb el somriure glaçat». Completen l'elenc Mercè Torrente, Assumpta Casanovas, Júlia Torguet, Dolors Novelles i Carles Padial.

Per a més informació consulti l'edició en paper.