El Fons Monetari Internacional (FMI) ha presentat, en el marc de la Reunió Anual de l’organisme i el Banc Mundial que s’està celebrant a Marràqueix, Marroc, al llarg d’aquesta setmana, dos informes sobre les Perspectives Econòmiques Mundials (World Economic Outlook o WEO) i l’Estabilitat Financera Mundial (Global Financial Stability o GFS). En el primer, Andorra apareix amb unes dades positives en termes macroeconòmics, tot i que l’informe, que selecciona una mostra comparativa entre el 2022 i 2024, adverteix d’un alentiment del creixement del PIB (Producte Interior Brut), una baixada progressiva de l’IPC (Índex de Preus al Consum), un augment de la balança de pagaments i una decaiguda progressiva de les dades d’atur, que ja se situa en uns nivells molt positius, segons indica l’FMI.

Les perspectives del PIB segons l’FMI i envers Europa/ L’organisme internacional puntualitza que el PIB del país augmentarà un 2,1% en acabar 2023, continuant creixent el 2024 però amb un ritme inferior, concretament, de l’1,5%. L’indicador mostra que es va tancar l’any 2022 en un creixement positiu del 8,8%, el que suposaria un alentiment progressiu en aquest mateix any i en el següent. En comparativa amb la mitja de l’Euro Zona, el Principat superaria per 1,4% el PIB de 2023 dels països amb la moneda comuna, que es calcula que conclogui aquest any amb un augment del 0,7%, com també l’any 2024, però amb molta menys diferència, ja que l’FMI xifra el creixement del PIB de la Euro Zona en 1,2%. Altres països semblants al Principat com San Marino i Luxemburg mostren algunes similituds i diferències amb el país. San Marino tancaria el 2023 amb un creixement del 2,2%, un 0,1% més que Andorra, i el 2024 amb 1,3%, 0,2% menys que el Principat. D’altra banda, Luxemburg acabaria aquest any amb un decreixement del -0,4%, sent el PIB andorrà superior per 2,5%, però igualant el creixement del Principat l’any 2024, en un 1,5%.

Possible desaccelerament dels preus/ Respecte a l’IPC, Andorra conclouria aquest any amb un creixement de l’IPC del 5,2%, un 1% menys que el 2022, i baixaria el seu creixement al 2024 fins al 3,5%. El Principat se situaria en unes xifres similars a l’IPC de l’Euro Zona, on l’FMI preveu que l’indicador acabi el 2023 amb un creixement del 5,6%, un 0,4% més que el país, i finalitzi 2024 amb un 3,3%, un 0,2% menys que Andorra. La comparativa amb San Marino seria dispar segons els anys, ja que el Principat acabaria el 2023 amb un IPC inferior per 0,7%, però superior el 2024 per un 1% al del país de la península Itàlica. D’altra banda, Luxemburg mantindria un IPC inferior a l’andorrà durant aquest (3,2%) i el pròxim any (3,3%), amb una diferència del 2% pel 2023 i del 0,2% el 2024.

Preocupacions globals/ L’FMI manté unes perspectives no molt optimistes sobre l’economia mundial. En paraules de l’economista en cap de l’organisme, Pierre-Olivier Gourinchas, «l’economia global està coixejant, no esprintant», apel·lant a què, tot i que la recuperació postpandèmica continua, el creixement mundial s’està desaccelerant, a més de caracteritzar-se per ser desigual amb un augment de les divergències entre les regions del món.

El Fons Monetari Internacional explica en el seu informe WEO que les expectatives de creixement global s’estan desaccelerant de forma preocupant, ja que es preveu que «disminueixi des del 3,5% el 2022 fins al 3,0% el 2023 i el 2,9% el 2024. Les projeccions romanen per sota de la mitjana històrica (2000–19) del 3,8%, i la previsió per al 2024 és de 0,1 punts percentuals». Efectes com la guerra d’Ucraïna o la crisi immobiliària xinesa serien dos fenòmens amb gran impacte en aquestes perspectives postpandèmiques. Dins de les quals, l’FMI explica que «hi ha poc marge d’error en el front polític. Els bancs centrals han de restaurar l’estabilitat de preus al mateix temps que utilitzen eines polítiques per alleujar l’estrès financer potencial quan sigui necessari». Cal esmentar que el creixement per a les economies avançades ha baixat des del 2,6% de 2022 fins a l’1,6% d’aquest any, mentre que s’espera que el 2024 baixi fins l’1,4%

A més, l’FMI alerta de les vulnerabilitats existents en el seu informe financer, on l’organisme assenyala la seva preocupació sobre el sector immobiliari comercial. En aquest, l’organisme detecta una baixada dels preus de dos dígits, explicant que, amb una destacada grandària i concentració, té grans connexions amb el sistema financer i l’economia real en general. Per això, adverteix del fet que «els tipus d’interès es mantinguin alts durant més temps, juntament amb el descens de la valoració dels immobles, pot tenir importants repercussions en l’estabilitat financera».