PUBLICITAT

Carine Montaner, sorpresa pels diners que li reclama Ferran Costa

L’exconseller liberal exigeix a la líder d’Andorra Endavant un total de 64.048,84 euros

Per Natàlia Mena, Alex Montero

Imatge d’arxiu de l’exconseller liberal i president del grup parlamentari independent, Ferran Costa.
Imatge d’arxiu de l’exconseller liberal i president del grup parlamentari independent, Ferran Costa. | Grup Parlamentari Liberal

La revelació del salari de Ferran Costa com a conseller general durant la passada legislatura per part de la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, continua sumant capítols a la seva història. Ara, l’actual ambaixador d’Andorra a les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa i Liechtenstein, reclama a la consellera general una indemnització de 64.048,84 euros, una xifra que, segons aquest, respon al càlcul de les remuneracions que va deixar de percebre una vegada va saltar la notícia al cens públic en sentir-se «forçat» a renunciar al seu escó i als salaris que li pertocaven. 

Fins al moment, Montaner ha optat per no fer declaracions formals sobre aquesta qüestió en tractar-se d’un cas pendent de judici penal, tot i que EL PERIÒDIC sí que ha pogut saber que la consellera es troba «molt sorpresa» davant de la reclamació monetària de Ferran Costa. A més, segons explica la mateixa, al llarg d’aquests anys ha fet molts sacrificis tant personals com econòmics per mantenir-se en l’esfera política,  com per exemple quedar-se sense la seva vacant a la Universitat d’Andorra o enfrontar-se a una pèrdua de 30.000 euros en només tres anys. A més, Montaner no entén tampoc com és possible que l’exconseller li reclami un sou al qual ell mateix va renunciar de manera voluntària en el seu moment.

Un error de la CASS, el principi de tot

Per entendre millor la reclamació feta per Costa, ens hem de remuntar uns mesos enrere, moment en el qual Montaner va rebre la informació sobre la remuneració salarial del primer arran d’un error de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La parapública va entregar a la per aquell llavors consellera de Tercera Via una documentació referida al partit Liberals d’Andorra, formació política a la qual Costa pertanyia. Un error que més tard va esdevenir en estupor per part de la líder d’Andorra Endavant, en veure que aquest percebia un sou inclús major que el del cap de Govern, compartint-ho posteriorment en el cens públic i portant a què Costa la denunciés davant el Tribunal de Justícia per revelació de secrets.

El cas es va destapar per un error de la CASS, en donar-li a Montaner uns papers equivocats

Segons es va poder saber en el seu moment, la remuneració salarial de Costa no només estava referida al seu càrrec com a president del grup parlamentari independent, sinó que també percebia un complementat pagat precisament per aquesta dotació parlamentària.  Un salari que, segons aquest, era totalment legítim. Tanmateix, el més sorprenent per a Carine Montaner és que, una vegada destapat tot el cas, es va proposar a votació que tots els consellers publiquessin els seus salaris perquè, en pro de la transparència no hi hagués opció a dubte, mostrant-se l’implicat a favor d’aquesta proposta després d’haver-se declarat totalment indignat per l’acte comès per la consellera.

Montaner, amb ganes de tancar el cas

La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant va publicar fa unes setmanes un vídeo a les seves xarxes socials, on deixava veure les ganes que tenia ja d’acabar amb aquest assumpte. Segons Montaner, ella l’únic que va fer en el seu moment és denunciar una «disfunció», sota l’objectiu «d’intentar cambiar i regular el reglament del Consell General per evitar els salaris suplementaris pagats per dotacions parlamentàries». Com ella mateixa sap, s’enfronta ara a una querella penal que pot portar-la inclús a inhabilitar-la com a consellera: «Sé els riscos que comporta una qüestió com aquesta i per això vull acabar ja amb això. M’ha costat energia, temps i diners», va expressar Montaner. Cal recordar que Ferran Costa, a banda de la denúncia per revelació de secrets, també va condemnar la figura de la consellera general per calúmnies i difamacions, un episodi que finalment va guanyar aquesta última en demostrar-se que realment no va ser així.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT