La despesa pública en protecció social a Andorra s’ha situat en 249,8 milions d’euros el 2022, una quantitat que tal com publica aquest dilluns el Departament d’Estadística, representa un increment del 4,4% respecte de l’any anterior. A més a més, aquesta xifra suposa el 22,3% del liquidat total de les administracions públiques (sense comptar ni els actius ni els passius financers ni les transferències del Govern), cinc dècimes més que l’exercici anterior. També representa un 7,8% en relació amb el PIB i la despesa per càpita assoleix els 3.202 euros envers els 3.085 euros del 2021.

Aquest augment de les despeses s’explica principalment per les prestacions de gent gran, que han augmentat l’11,7% (14,3 milions d’euros d’increment) i per les prestacions per habitatge, que augmenten un 28,9% (0,9 milions d’euros d’increment).

Les dades publicades mostren que la despesa pública en protecció social del 2022, va anar destinada: un 25,8% en malalties i discapacitat, un 54,7% en gent gran, un 7% en supervivents, un 4,5% en família i fills, un 1,3% en desocupació, un 1,6% en habitatge, un 0,6% a exclusió social i un 4,6% a protecció social.

Pel que fa a la comparació de la despesa pública amb l’any anterior, les dades mostren que en el cas del primer grup, hi ha hagut un decrement del 2,6% respecte al 2021; quant a la despesa cap a la gent gran ha augmentat un 3,6%. En el cas dels supervivents i de les famílies i fills, l’augment ha estat del 0,4%, mentre que quant a l’exclusió i la protecció social ha estat del 0,1%.

La despesa pública en protecció social inclou la despesa relativa a la protecció social de les llars i dels individus finançada per l’administració general, l’administració local, la CASS -a través de les prestacions de reemborsament de la branca general a la branca de jubilació- i el fons de reserva de jubilació (FRJ).